Indietro

ⓘ Fìsica - Fisica, Eculugia, Brèsa, Temperadura, Densità, Prutun, Riflession, Aria, Lüs, Futùn, Boom sonich, Ciclo rinfrescant, Energia, Entanglement, Gluun ..



                                               

Fisica

La física dal greech antích φυσικός phusikos, "natüraal" e φύσις phusis, "natüra") a lè la scénza ca la stüdia la natüra in del sò significaa püssee làrch, vist ca la vàrda ul cumpurtameent de la matéria, de lenergía e dii fòorz fundamentàj ca guvèrnenn i relazziun tra i partisèj. Lera inscí prufundameent misciàda cunt ul cuncètt de natüra ca, fin almaanch al sécul XIX, a lera ciamàda filusufía natüraal. I físich a stüdienn dunca un ventàj fisc làrch de fenòmen físich: a partí da la ròba piscinína i partisèj süb-atòmich a rivà a i ròpp püssee graant lÜnivèers intréch. Tanti vöölt sè rivaa ...

                                               

Eculugia

L eculugia a lè una scénza ca la stüdia i relazziun ca ginn tra i urganism e ul sò munt inturn e tra i diferent urganism tra de lur; a lè una bròca de la biulugia. Ul cuncètt de bas dii stüdi eculògich al sa ciama ecusistéma, cal cumprent la cumünità biulògica biucenuus, ul sitt fìsich indue a vívenn e i relazziun ca ghinn tra lur, cumpagn dal traspòrt de matéria de energía. Leculugìa a lè una scénza mültidisciplinar, ca la ciapa cuncètt e mecanism da i ólter scenz cumpagn de la fìsica, la chìmica, uviament la biulugia, la geulugia. La paròla eculugìa lè stada creàda in del 1866 da lErnst ...

                                               

Brèsa

Brèsa en Lombàrt Ucidentàl: Bressa o Brèscia ; en Cremunés: Brésa ; en Italià: Brescia ; Latì: Brixia ; en verunés: Bressia ; en todèsch stòrech: Wälsch-Brixen, lè na cità dèla Lombardia e la gha 196 480 abitàncc dàto del Dicember 2015. Lè l capolöch de la sò pruvincia.

                                               

Temperadura

La temperadura de un corp la pœl vesser definida come una misura del stat de ajitazion di entitaa molecolare dai quale lè costituid. In oltre parolle, la temperadura lè una proprietaa fisega intensiva, definibila cond una grandeza fisega scalara, qe la indica ol stat termig de un sistema. La temperadura in termodinamega lè una funzion de stat, simboi: Θ, i, T. Ind el Sistema internazional dunitaa lè misurada in kelvin simbol: k. La pœl vesser dovrada per prevardar la direzion del scambi termig intra do corp. Infat la diferenza de temperatura intra do sistemi, qe i è in contat termig, la cr ...

                                               

Densità

La densità, de símbul ρ lètera rho de lalfabeet greech, una quaj völta scrivüda d, a lè la relazziun ca gè tra la massa e ul vulüüm dun ròpp; la densità a lè uviameent diretameent prupurziunaal al valur de la massa, u prupurziunaal al cuntràri cunt ul vulüüm. Furmüla generaal: ρ = m / V Lünità de misüra, in del Sistéma Internazziunaal, a lè ul kg/m 3 ; per resún pràtich al sa misüra anca in g/cm 3. Per esémpi, la densità de laqua a 3.98 °C a lè iguaal a 1000 kg/m 3 = 1 g/cm 3.

                                               

Prutun

El prutun a lè una partisela süb-atomica, cunt una carica eletrica pusitiva de 1.602 10 -19 C, una massa de 1.672623×10 -27 kg a stem 1800 völt püssee de un eletrun, e un spin de 1/2. El prutun a lè classificaa in del grüp di bariuni, e lè cumpost da trii quark ud. La sò antipartisela la se ciama antiprutun, e lè igual a lü, sulament che la ghha carica cuntraria. El prutun a lè vöna di partisei che furmen el nücli di atumi; in chimica e biuchimica. El prutun a lè l iun de lidrogen deslenguaa in de laqua.

                                               

Riflession

Riflession l pö avègh i significaa chi de suta: Riflession - in Fìsica on cambi de direzion de on onda dòpo on impàtt contra de na superfice de separazion intra dò materiàj divèrsi.

Aria
                                               

Aria

L aria o argia lèl messedament de gass che furmen latmusfera de la Tera, che ia tegn ferm cun la forza de gravità. La cumpusiziun de laria la cambia cun laltitüdin: a tera a lè al 78% de azot, al 21% de ussigen e al 1% de argon e alter cumpunent. Quand che laria lè ümida la pö tegnì dent fina a un 7% de aqua. Latmusfera de la Tera la prutegg la vita de la Tera perchè la surbiss i radiaziun UV del Suu e la fà sbasà i estrem de temperadüra de la nocc e del dì. 1 ppm = part per miliun = 0.0001 %

Lüs
                                               

Lüs

La lüs, o lüs visibil, a lè la radiasiun eletrumagnetega duna lunghesa dunda che löcc uman a lè bun de videla. In dun cuntest scentific, la parola lüs la se dupra per lintregh speter eletrumagnetich.

Futùn
                                               

Futùn

Un futun lè vüna dii partisej elementar del mudell standard e el so nom lè stada unidea del Gilbert Lewis in del 1926. El futun lè respunsabil dii fenomen eletrumagnetich e lè el traspurtadur de la radiasiun eletrumagnetica de tücch i lunghess dunda.

Boom sonich
                                               

Boom sonich

On boom sonich a lè on fenomen produtt del chignoeu de Mach generaa de londa durt de n oggett che l se moeuv pussee svelt de la velocità del son. Esempi típich a hinn el sciopp de n apparecc che l và assee svelt o de na frustà doperada con maestria.

Ciclo rinfrescant
                                               

Ciclo rinfrescant

On ciclo rinfrescant a lè on ciclo termodinamich invèrs realizzàa dona machina operadora bona de trasferìi el calor de on ambient a bassa temperadura a vun a temperadura superiora.

Energia
                                               

Energia

Per la fìsega e i àlter scéns, l energìa a lè na quantità fisega scalara che lè na prupietà di ugèt e di sistéma che lè cunservàda in natüra. Despèss, lenergìa a lè definìda cúme labilità de fà n laurà. Un bèl puu de furm de energìa, cúme lenergìa cinétiga, lenergìa putensiàl, l, lenergia gravitasiunàl, lenergìa del son, lenergia lüminùsa, lenergia chímega, lenergia nücleàr e la màssa a hin staa definii per spiegà tücc i fenòmen natürài che se cunùssen.

Entanglement
                                               

Entanglement

L Entanglement a lè on principi de la meccanega quantistega senza equivalent in la meccanega classega che l dis che el stat quantich de du o pussee oggett el ghha de vess descritt in riferiment a tutt el sistema. Donca a lè possibil savè na caratteristiga de tucc i oggett del sistema domà cont el lensg vun. Ad esempi se ona procedura la crea dò partisell: vuna cont spin positiv e vuna con spin negativ lè assee lensg el spin de vuna per savè el spin de laltra.

Gluun
                                               

Gluun

I gluun a hinn i partisel elementar cha hin respunsabil de linteraziun nücleara forta. I gluun tegnen insema i quark per furmà i prutun e i neütrun. La sò carega lè zeru, el spin lè 1 de solit se cunsidera che ghabien massa zeru. I gluun a hinn i respunsabil de la stabilità del nücli atomich.

                                               

Interassiun fundamentaj

In de la Natüra a hinn staa truaa quater fors fundamentaj, o interassiun fundamentaj, cha hinn la bas dij scambi del energia intra i partisej e cha hinn i respunsabil de la strütüra del Ünivers:

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →