Indietro

ⓘ Biulugìa - Biolojia, Spéce, Citogenetica, Saccharomyces cerevisiae, Ùrden, biologìa, Famìa, Biumulecula, Canis, Martin Chalfie, Corn, Gekkonidae ..



                                               

Biolojia

La biolojia a lè ol studi scentifeg de la vida; la studia i carateristege fisege de comportament dei organism, i manere de classifegar-i, la so orijin e i manere qe ghann de viver insema. La biolojia, oviament, la gha una muita de broqe e broqete, a segonda del camp de studi e del nivell de scara qe se varda. Donca, ge pœl vesser tants diferents nivei: gè pœ unoltra broca de la biolojia, considerada nomà de un quaivun, qe i ge dixen esobiolojia: lè però vœda de contegnuds, vist qe la trata de la vida fœra de la Terra, e donca lè nomà una speculazion a nivell squas filosofeg. la scara diita ...

                                               

Spéce

En biulugìa, se ghe dà nòm spéce a ògna ü dei grùpi endèi quài se divìt i zèner, cioè, la limitasiù del genèrich endèn ámbito morfologicamènt coerènt. En biulugìa, na spéce lè lunità de bàze de la clasificasiù biològica. Na spéce se la defenés de spès come n grùpo de organìsmi che i è bù de ncruzàs e fà nàser na discendènsa fèrtil. Endèna bùna part dei càzi, chèsta definisiù lè adeguàda, però de spès se dopèra apò a critéri piö percìs o che diferènsia de piö amò, per ezèmpe sö la bàze de la corispondènsa del DNA o la prezènsa de aspècc de local-adatamènt specìfich. I nòm de üzo genèrich nò ...

                                               

Citogenetica

La citogenetica lè chèla brànca de la biulugìa che la stüdia la morfologìa dei cromozòmi, per chèl che se rìa a éder col microscopio òtich, e l cariotipo, cioè lensèma dei cromosomi de na cèlula. Lè stat endèl 1956 che ghè stat acertàt la stabilità del cariotipo, cioè del nömer de la strütüra dei cromozòmi. Sè püdìt isé acertà chè le cèlule eucariote le pöl véser aploidi condèn cromozòma per ogna tipo, o diploidi con du cromozòmi per tipo. El nömer dei tìpi de cromosomi lè definit per ogna spéce se l sègna condèna "n": i asècc aploidi se i sègna co "n", chèi diploidi co "2n". Confrontà i c ...

                                               

Saccharomyces cerevisiae

El Saccharomyces cerevisiae, lè n organìsmo ünicelulàr che l fa part del regn dei fóns e lè cunusìt come na spéce de leàt che l se multìplica per gemasiù. Lè giü dei tìpi de leàt piö mportàncc per lalimentasiù de lòm e l sò üzo lè cunusìt amò dei tép antìchi per fà l pà, la bìra e l vì. Se pènsa che l sàpe stat izolàt per la prìma ólta a pàrter de le scórse de lùa perchè lè giö dei componèncc de la prüìna. Lè giü dei microrganìsmi eucariòti piö stüdiàcc endèla biulugìa celulàr e moleculàr e lè l responsàbil del tìpo piö cümü de fermentasiù alcòlica. El Saccharomyces cerevisiae l gha la fùr ...

                                               

Ùrden (biologìa)

En biologìa, ai fì de la tasonomìa, l ùrden lè giü dei leèi de clasificasiù scentìfica dei organìsmi vivèncc, tat de la zoologìa, come de la botànica. Endelorganizasiù sistémica, lùrden el stà a n leèl piö bas de la clas e n leèl piö sùra de la famìa. Endèla stèsa clas isé se gharà dét giü o piö ùrdegn, e ògna ùrden lè dividìt en giöna o piö famìe. Ezèmpe I Paserifórmi Passeriformes i è n ùrden de la clas dei Ozèi Aves. Chèsto ùrden lè dividìt en quàte sota-ùrdegn, dei quài giü chèl dei Oscini l conté i ozèi europèi.

                                               

Famìa (biologìa)

En biologìa, la famìa lè na unità sistemàtica e na categorìa tasonòmica colocàda entramès ai ranch principài de ùrden e zèner. Isé come che söcét condèi óter leèi categorìe tasonòmich dei éser vivèncc, e per vìa de la dificoltà enòrme che se tróa quan che se gha de clasificà sèrte spéci, divèrse famìe le pöl véser ragrupàde en super-famìe, e i indivìdui de na famìa i pöl organizàs en sata-famìe e chèste amò en infra-famìe. La famìe lè la categorìa tasonòmica piö mportànta dòpo del zèner e la spéce. I detài precìs de la nomencladüra formal i depènt dei "Còdes de Nomencladüra" manöài che goè ...

Biumulecula
                                               

Biumulecula

neurotrasmetidur; carbuidraa: disacarid, polisacarid. pruteinn urmun lipid: triglicerid, fosfolipid, glicolipid, steroj acid nücleigh: DNA e RNA vitaminn Intra i munomer che furmen i mulecul biulogigh: fusfaa acid grass monosacarid aminuacid nücleotid

Canis
                                               

Canis

Canis lè n zèner de anemài carnìvor che aparté la famìa bològica dei Canidae. Del zèner Canis fà part: Canis rufus el luf rós de lAmèrica del Nòrt Canis aureus el sciacàl doràt Canis mesomelas cànide africà che gha la schéna arzentàda Canis adustus el sciacàl striàt Canis simensis el luf de lEtiopia Canis latrans el coyote americà Canis lupus

Martin Chalfie
                                               

Martin Chalfie

Martin Chalfie a lè un biolugh american che lha vingiüü el premi Nobel per la chimiga in del 2008 insema al Osamu Shimomura el Roger Y. Tsien per la descuerta de la Pruteina fluorescenta verda, che la se dupra in medesina cume marcadur. Lha ciapaa un Ph.D. al Üniversità de Harward in neurubiulugia, e lè prufessur de biulugia la Columbia University.

Corn
                                               

Corn

I corn hinn i part de lanatomia de certi besti. I vegnen in su la crapa e hinn faa de material ben similar a quel di òss. La gent lha drovaa i corn di besti in tanta maner come strument musical o come arnes per metegh denter la polvar de sbar o l cudé.

Gekkonidae
                                               

Gekkonidae

I Gekkonidae Gray, 1825 hin una famiglia da retil piscinin comünement ciamò cumé Gech. A vivan in ambient cold da tücc ul mund, a hin inparentò cui lüsert e a hin mia periculus per lom.

Jean-Frédéric Hermann
                                               

Jean-Frédéric Hermann

Jean-Frédéric Hermann lè stat en dutùr e natüralìsta fransés enteresàt perlopiö de entomologìa. Lìa fiöl de Jean Hermann, e l gha portàt en nacc lìndes de la colesiù de sò pàder endóche el gha discriìt divèrse spéci. El gha stüdiàt lanatumìa cumparatìva dei órghegn de la bóca dei insècc e dei àcari e l gha püblicàt la Mémoire aptérologique enséma col sò zèner Frédéric-Louis Hammer endel 1804.

Microbiulugìa
                                               

Microbiulugìa

La Microbiulugìa lè la siensa che la stüdia i veser urganegh ca löcc ümà al pöl mia ét a öcc biót. La ghà öna data de nasemènt, defati lè siensa da 120 agn, o bé da quant che an sè ambiàt a döprà ol microscope.

Micrurganism
                                               

Micrurganism

Ön micrurganism lè ön vèser urganegh ca i veser ümà i pöl mia ét a öcc biót. I micrurganism i pöl vès pusitif samai che i serf al òm per viver flora baterega antestinal negatif, o patogegn samai che i fa dei dagn al òm, prezempe chèi che i fa ègner le enfermese neuter samai che i vé mai a cuntat cont lòm prezempe chèi che i vif an ambiencc a temperadüre alte altènte, o sensa ussigen o che i ga fa mia nagót An sa cognóss amò poch pochèncc, dóma chèi che sa pöl cultià an laboratòre

Mitosi
                                               

Mitosi

La mitosi lè la reproduzion asessuada di cellul eucariott. El nomm el vegn del grecch "filo", per la forma di cromosoma lung del procediment. Lè vesina la meiosi, ma la mitosi la da 2 cellul cont el numer esatt di cromosoma, la meiosi quatter con la metà di cromosoma. I procariott se moltiplichen per scission binaria.

Prototaxites
                                               

Prototaxites

I Prototaxites eren di fonsg de terra volt finna a 8 meter. Hinn nassuu circa 420 milion de agn fa e shinn estinguii 370 milion de agn fa. Eren volt 8 meter, e faseven di forest, tant me quej faa incoeu de alber. A quij temp là i piant eren volt 20 centimeter.

Recetor
                                               

Recetor

Ind biolojia e medexina la se ciama recetor qualsvœles strutura bona de reajir a sollecitazion specifege, qe la desvelœpa ona reazion carateristega. Ind inmunolojia la se indega come recetor ona strutura de membrana bona de reajir cond lantejen.

                                               

Saccharomyces carlsbergensis

Saccharomyces carlsbergensis, cunusìt apò col nòm de Saccharomyces pastorianus, lè n leàt dopràt per fà la bìra denuminàda lager, a bàsa fermentasiù. Chèsto tìpo de leàt lè stat scuprìt e analizàt per la prìma ólta del micòlogo Emil Christian Hansen, che l lauràa per la fàbrica de bìra de la Carlsberg de chèsta ghè stat ciapàt el nòm specìfich per el microorganìsm.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →