Indietro

ⓘ Astrunumìa - Astronomia, Tera, Sol, Lüna, Sistema Solar, Giove, pianeta, astronomia, Aster, Calisto, corp celest, Eclissi, Galassia, Geminga ..



                                               

Astronomia

Astronomia o Asternomea de la paròla greca astroαστέρι = stella e nomosνόμος = ciamà) lè el studi scientifich di còrp celest e di fenòmen che vegnen de foeù de latmosfera terrester. El ghha a vidè sia con levoluzion, la Fisega, la Chimega, la Metereòlogia e i moviment di còrp celest, sia con la formazion e levoluzion de lUnivers. LAstronomia lè la scienza pussee antiga. De lantichità fina la fin del XIX secol lastronomia la verteva principalment in su losservazion meticolosa del ciel stellaa. Incoeù la branchia de lastronomia chel studia i pòsizion e i spostament di aster la se ciama Astro ...

                                               

Tera

La Tèra lè l tèrs pianéta del Sistema Solar en ùrden de distànsa del Sul. Lè el quint per grandèsa dei òt pianéti del nòst Sistema Solar, ma lè chèl che gha la densità piö àlta. Ntra i quàter pianéti ruciùs lè chèl piö grant, apéna póch de piö de Venere). Lè el pianéta söl quàl vif töte le spéci vivénti cunusìde, lünech ogèt celèst del Sistema Solar che gha le caraterìstiche adàte la vita isé come la conosóm nóter. Sö la superfìce del Tèra de fat ghè àiva en töcc tré i stacc sòlido, lìquit e gasùs e n atmosféra cumpunìda perlopiö de azòto e osìgeno. Chèsta, ensèma al sò camp magnétich, la ...

                                               

Sol

El Sol a lè la stela che sta al center del nost Sistema Solar. El sol però el poeu stà a significà una stela qualchessia, o ben un corp celest compat, de forma pressapoch sferega che la manda foeura ciar indeperlee. El nost Sol el sgira i pianet, i asteroid, i comet e tut un monton de oget de dimension pussee piscinine de natura varia. El sol lè fad su soratut de idrogen, per el 74% de la massa, de elii per puu o manch 24% de la massa, e olter element pussee grev, compagn del ferr, del nichel, de lossigen, del zulfer, del magnesi, del carboni, del neon e del crom. El Sol el ghha una class ...

                                               

Lüna

La Lüna lè lünech satèlite natüral de la Tera. La ghe gìra entùren na distànsa de 384.000 km e la gha n diàmetro de 3.476 km, e lè praticament sférica. El sò nòm specìfech de spès ólte el vé dopràt compagn de n sinònim de "satèlite naturàl" pò a per le lüne dei óter pianeti. Aisebé che la sàpe mìa el satèlite natüràl piö grant del Sistema Solar, lè però, ntra i satèliti dei pianéti piö grancc a lasà föra i pianeti nani nsóma chèl che en prupursiù lè piö grant en repórt al pianéta al qual el ghe gìra entùren. Lè apò a l segónt satèlite per densità ntra chèi che se conós la densità, dòpo del ...

                                               

Sistema Solar

El Sistema Solar lè l sistéma planetàre riferìt al Sul e del quàl fà part apò la nòsta Tèra. Lè furmàt de töta na varietà de còrp celèscc mantignìcc en òrbita entùren al Sul de la sò fórsa de gravità. I ogècc piö gròs che gìra entùren al Sul i è ciamàcc pianéti e segont le clasificasiù de lÜniù Astronòmica Internasiunàla i è òt. Chèsti, ensèma ai sò satèliti, ai pianéti nani e a miliàrdi de óter ogècc minùr compagn de i asteròidi, le cométe, i meteoròidi e chèla che vé ciamàda la pólver intertplanetària i fùrma el Sistema Solar. En ùrden de distànsa del Sul i òt pianéti i è: Mercurio, Vene ...

                                               

Giove (pianeta)

Giòve lè l quìnt pianéta del Sistema Solar. El fà part de chèi ciamàcc pianéti estèrni o gasùs. El ciàpa el sò nòm del dio romàno omònim. Lè l pianéta che gha la màsa piö grànda de töt el Sistéma Solàr de sùl el fà dò ólte e mèza la màsa de töcc i óter mitìcc ensèma, 318 vólte chèla de la Tèra e tré ólte chèla de Satùrno che lè el segónt piö grànt dòpo de lü. La distànsa média ntra Giòve e l Sul lè de 778 miliù de chilòmetri presapóch 5.2 ólte la ditànsa média ntra la Tèra e l Sul e l percór en òrbita ntréga ògna 11.86 agn. Lè de cunsistènsa gasùza, furmàt per lo piö de idrògeno e élio, sè ...

Sol (astronomia)
                                               

Sol (astronomia)

El tèrmine sol lè dopràt en astrunumìa, e n particolàr dei tècnich de la NASA, en riferimènt a le misiù sö Marte, col significàt de "en dé solàr de Marte". Sö la Tèra en dé el düra presapóch 24 ùre, envéce sö Marte el dé solar, ciamàt sol, el düra 24 ùre, 39 minücc e 35.244 segóncc.

                                               

Aster (astronomia)

Aster lè on sinonim per dì còrp celest. Lè on termin antiquaa doperà domà in astronomia amatorial. Lè on termin stòregh ligaa la stòria de lAstronomia quand anmò ghera nò el telescòpi. Se ciamen aster tucc qui còrp luminos che se veden de la Terra: i pianeta sia roccios sia gassos, i satellit, i comet, i asteròid e i stell.

Calisto (corp celest)
                                               

Calisto (corp celest)

Calisto lè giü dei quàter satèliti natürài principài del pianeta Giove. Lè el tèrs satèlite piö grant de töt el Sistema Solar per dimensiù, confrontàbii con chèle del pianéta Mercurio. La sò òrbita la se tróa apéna föra de la sintüra de radiasiù de Giove.

Eclissi
                                               

Eclissi

Lecliss lè un fenomen cal sa verifica quand un corpu celèst al sa mett in mezz tra dü olter. I ecliss püssèè gross in süla Tèra inn quei de Suu u de Lüna.

Galassia
                                               

Galassia

Una galassia a lè un gran insema de stelle, pianeta, pover e alter, ligad de la forza de gravità. El nom el deriva del grech per "Via Latea", ciovè la galassia de la Terra.

Geminga
                                               

Geminga

La Geminga lè ona stela di neutron lontana 815 agn lus da la Terra in de la costellazion di Gemej. In del 1975 el Giovann Bignami linventa la parola Geminga, acronim de "Gemini gamma-ray source". Lengiuu la todesca, con la G dura, Geminga ha on ciar significaa in lengua lombarda, ossia ghè minga, per via de la ricerca de pussee de 25 agn che ghè vorzuda per trovàlla.

Oberon (corp celest)
                                               

Oberon (corp celest)

Oberon lè n satèlite natüral del pianeta Urano, chèl piö estèrno dei sich satèliti principài del pianeta, el segónt per dimensiù ntra i satèliti natürài de Urano e chèl dei nöf, sèmper per dimensiù, de töt el Sistema Solar. Oberon el ghe gìra ntùren a Urano conden perìot de presapóch 13 dé e mès dé terèstri; el semiàs magiur de la sò òrbita lè de 583519 km. Lorbita lè praticamènt circolàr condena ecentricità de presapóch 0.0016 e n inclinasiù de 0.7° en confrónt al equatùr de Urano.

                                               

Pià invariabil

El pià invariàbil de n sistema planetàre, ciamàt apò pià invariabil de Laplace, lè el pià che pàsa per el sò baricèntro perpendicolàr al vetùr del sò momènt angolàr. Endel nòst Sistema Solar, presapóch el 98% de chèsto efèt lè pruducìt dei momèncc angolàr de lòrbita dei quàter pianéti gigàncc. El pià invariabil lè inclinàt de 0.5° en rapórt al pià orbitàl de Giove, e l pöl véser cunsideràt come la média ponderàda de töte le òrbite planetàrie e dei pià rotasiunài.

                                               

Satèlite natüral

En satélite natüral lè n còrp celèst che gìra entùren a n óter còrp. Lè de sòlet piö pesèn del còrp al quàl el ghe gìra entùren e l la compàgna endèl sò percórs orbitàl entùren la stèla de riferimènt. Lagetìf "natüràl" lè dopràt per tignìi separàcc de la categurìa dei satèliti artificiài che i è ogècc facc sö de lòm che pò a lur i gìra entùren a dei òter còrp celèscc. I satèliti natürài i vé ciamàcc de spès pò a col nòm de "lüne".

Sedna
                                               

Sedna

Sedna lè n ogèt transnetünià de dimensiù piö o méno pari a 2/3 de Plutone e che l gira entùren al Sul sönden òrbita n grant des centràda che la l pórta a rià de le bànde del Sistéma Solar estèrno quan che lè al pereéle de slontanàs enfìna a rià a piö de 5 dé/luce quan che l rìa a laféle. Segónt i sò scupridùr el pödarès apartègner al nìgol de Oort perchè lè tròp delóns per véser cunsideràt part de la fàsa de Kuiper, però sö chèsta enterpretasiù ghè mìa tata concordànsa.

TRAPPIST-1
                                               

TRAPPIST-1

TRAPPIST-1 lè na stella nana rossa ultrafreggia lontana 39.13 agn lus del noster Sô, descoverta de n team de luniversità de Liegi giudaa da Michael Gillon cont el sistema TRAPPIST, faa per trovà i esopianet.

Unità Astronomica
                                               

Unità Astronomica

N astronomìa l unità astronomica lè n ünità de mizüra che corespónt la distànsa média ntra la Tèra e l Sul. Aisebé che la sàpe mìa contemplàda ntra le unità de mizüra del Sistema Internasiunàl lè dopràda de spès amò ncö ntra i astrònomi.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →