Indietro

ⓘ Pruvincia de Milan. Densitaa: 1.911 ab.km² Superfiss: 1.620 km² Popolazion ISTAT 2008: 3.045.822 ab. Numer de comun: 139 Capital pop. 2004: Milan 1.308.311 ab. ..



                                               

Paderna

Paderna l pö avègh i significaa chi de suta: Paderna, cumün de la Pruvincia de Lissandria; Paderna, fraziun del cumün de Paderna Dugnan, in Pruvincia de Milan;

Pruvincia de Milan
                                     

ⓘ Pruvincia de Milan

  • Densitaa: 1.911 ab./km²
  • Superfiss: 1.620 km²
  • Popolazion ISTAT 2008: 3.045.822 ab.
  • Numer de comun: 139
  • Capital pop. 2004: Milan 1.308.311 ab.
  • President: sindic de Milan

La Provincia de Milan a lè ona provincia de la Lombardia che la cunta pussee de trii milion de abitant e per quèst motiv a lè la terza provincia pussee popolada de tuta lItalia.

La confina a nòrd con la Provincia de Vares e la noeuva Provincia de Munscia e Brianza, a est con la Provincia de Bergom, la Provincia de Cremona e la Provincia de Lòd, a sud con la Provincia de Pavia e a òvest con la Provincia de Noara. La ghhà anca on exclave, el comun de San Colomban al Lamber, che se troeuva intra i Provincc de Lòd e Pavia. Lè nassuda in del 1797 del vegg ducaa de Milan al temp sòtta el domini dij Austriach cont el nòmm de Departement de lOlòna. In del 1815, quand lè nassuu el Règn Lombard-Vènet la ghè stada ona division de la Provincia de Pavia. In del 1862, subit dòpo lUnitaa dItalia i Savòja ghhann giontaa la Provincia de Lòd, che lè stada tacada fina al 1992. Infin, in del 2004 lè nassuda la Provincia de Monscia e Brianza, che lè diventàa ona realtaa in del 2009.

A partì dal primm de sgenee 2015, la pruincia a lè stada sopressa e l sò post a lè staa ciapaa da la cità metropolitana de Milan.

                                     

1. Geografia

La Provincia de Milàn la se troeuva in de la Lombardia del nòrd-òvest, in de la zòna de lAlta Pianura situada intra el Tisin a òvest e lAda a est. El primm el nass in Svizzera el finiss in del Pò arent a Pavia; lalter el vegn del Lagh de Còmm el finiss in del Pò intra i provincc de Lòd e Cremona.

Alter fiumm important hinn el Lamber, chel passa a est de Milàn quartee de Lambraa el confluiss finiss dent in del Pò a Òri Litta LO, e l Seves, che inveci el vegn di colinn del Comasch e poeu el riva drent la Martesana.

On important aspett de la idrografia milanesa hinn i Navili, canai chi hann faa i Duch de Milan duranta lEtaa de Mezz e anca dòpo per podè trasportà i prei per fà sù el Dòmm che lè anmò in costruzion. Anca se la pussee part lhann sarada, resten anmò in vida el Navili Grand, el Navili Paves e la Martesana. Ma ghhinn anca alter canai, comè el Villoresi.

In de la Provincia de Milan a ghè on gran numer de parch, e regordom el Parch Ada Nòrd e l Parch de la Val del Tisin.

                                     

2. Stòria

La stòria de la Provincia de Milan lè ligada a quèlla del capploeugh, che lha avuu i istess sòrt.

Abitada prima di Insuber e poeu di Gall, la zòna lè stada ciapada di Roman arent al 200 prima de Crist. Vers la fin de lImperi roman, Milàn lè diventada la capital de lImperi. Lè stada poeu invaduda di Visigòtt, di Longobard di quai el vegn el nòmm "Lombardia" e di Franch. Lè stada donca sòtta el Sacro Roman Imperi ma lha vist la nassida de on gran numer de comun indipendent.

Dòpo el period comunal, tutt el teritòri lè staa ciappaa di Signor de Milan, che lhann governaa fina la rivada di Frances e di Spagnoeu. Per dusent ann el Ducaa de Milan lè staa rett di Asburgh de Spagna, fina a quand, dòpo la Guerra de Succession Spagnoeula, el domini lè passaa a lImperi dAustria che lha tegnuu a part duranta i invasion del Napoleon per alter centann. La Lombardia occidental lè staa loeugh de on gran numer de batali duranta la Segonda Guerra de Indipendenza 1859, la fin de la qual lè stada unida al Regn de Sardegna, che duu ann dòpo 1861 lè diventaa el Regn dItalia. De chì, la stòria lè compagna de quella italiana.

                                     

3. Lengua

La lengua ofizzial e pussee spantegada in sul territori lè litalian. Milan lè vun di center de iradiazzion de litalian modern. In ogni cas, el resist ancamò el lombard me lengua local, anca se in dona posizzion semper pussee precaria. El milanes lè la variant pussee prestigiosa del lombard ocidental, che lè ancamò bona de influenzà i dialett di caploeugh provinciai. Del pont de vista dialettal, la provincia milanesa la pò vess spartida in dona quai sotta-zona, a segonda di center minor: a ovest a ghè l magentin e l biegrassin, a sud el binaschin che l se vesina al paves, a sud-est el meregnanin ormai lodesan, a est e nord-est el brianzoeu. La zona de Legnan la ved la presenza del dialett bustocch-legnanes che, anca se lè ciarament ocidental, el ghha di caratteristegh proppi originai.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →