ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 44



                                               

Metall alcalin

I metall alcalin a inn i element chimegh del grup 1 de la tavola periodega, foeura che lidrogen; a inn donca: ol liti; ol sodi; ol potass; ol franc; ol cesi; ol rubidi; Tut i metai alcalin ghhann domà un eletron in del nivell de valenza; donca, p ...

                                               

Metall alcalin-terros

I metall alcalin-terros a inn i element del grup 2 del bloch s de la tavola periodega: Stronzi Sr; Calc Ca; Bari Ba; Magnesi Mg; Radi Ra; Berili Be; I metall alcalin-terros a ghann du eletron in del nivell de valenza, per quella roba chì ghann la ...

                                               

Period de la taola periòdica

In de la taola periòdica, on period a lè on righ de la taola. El period indovè el se troeuva on element el vegn dal massim numer quàntich principal che ghhann i sò elettron; tucc i livèj eletrònich a hinn spartii in sòttalivèj, che vegnen impieni ...

                                               

Taula periodica

La tàola periòdica dei elemencc lè na tabèla con dét indicàcc töcc i elemèncc chìmich, urdinàcc per nömer atòmich a crèser. La tàola lè dividìda en grùpi diferèncc de elemèncc, che se caraterìza per vìga de le proprietà chìmiche che se nsomèa. Ch ...

                                               

Acustica

L acustica l’è quèll ràmm de la fisica che la studia el son, i sò càos - i ond de pression -, la soa propagazión e la soa ricezión. Segónd on significàa pussée generàl, l’acustica la tira dent anca el studi di infrasón e di ultrasón, che pòden mi ...

                                               

Associazzion nazzional per lisolament termich e acustich

L’ Associazzion nazzional per lisolament termich e acustich, de sigla ANIT, a l’è onassociazzion cultural senza fin de guadagn trada insema in Italia in del 1984. I obiettìv de lAssociazión hinn la diffusion, la reclam e ‘l svilupp de lisolament ...

                                               

Coefficent de assorbiment acustich

Anche laria la fa el sò lavorà in del surbi el son, per quèst el ven definìi anca el coefficént de assorbimént acustich de laria, che, in del caso don ambiént saraa el pò vèss stimàa in quèlla manera chì: a = 4 ⋅ a ⋅ V S {\displaystyle a_{a}={\fr ...

                                               

Bel (unitaa de misura)

El bel, sìmbol B, a l’è onunitàa de misura relativa con la qual ona grandezza fisica la ven confrontada cont on valór de riferimént in scala logaritmica. Impunemành la soa utilizzazión la sìa nò prevista del Sistema Internazional, l’è comunque to ...

                                               

Coincidenza (acustica)

La coincidenza, in acustica, l’è el fenòmen che ’l càpita quand che on’onda sonòra piana la ghe va addòss a ‘na piastra e l’indùss di dand che se propàghen adrée la piastra medésima ciamàd dand de incurvadura che gh’hànn ‘na soa pròpia freguenza. ...

                                               

Decibel

El decibel a l’è on dècim del bel: 10 ㏈ = 1 B e l’è onunitàa de misura logaritmica del rappòrt fra dò grandèzz omogeni. El valór che ‘l sortìss foeura don logarìtm, per definizión a l’è on nùmer pur, ma ghe se pò mètt visìn ona unità de misura c ...

                                               

Densità de energia sonòra

La densità de energia sonòra o densità sonòra a l’è l’energia sonòra contegnuda ind on volumm unitari. In del Sistéma internazional di unitaa de misura SI, lunitàa de misura de la densità sonòra a l’è ‘l pascal Pa, oppùr el joule per meter cubo J ...

                                               

Eco

In fisica e acustica l eco a l’è ‘n fenòmen prodòtt de la riflession di ond sonòr contra d’on ostàcol che vegnen al sò turno percepìd de noeuv de quèll ch’a i hà emettùd cont on cèrt ritàrd rispètt al son dirètt. Quèll ritàrd chì el gh’hà de vèss ...

                                               

Formola del Sabine

La fórmola del Sabine l’è ‘na fórmola doprada in acustica per calcolà el temp de rivèrber T 60 che, per decision, l’è el temp necessari al fin che la densità de lenergia sonòra la vaga giò a vun milionesim de quèlla che la gh’era quand che la sor ...

                                               

Livèll del frecass de pedann

El frecàss de pedànn a l’è el rumór che ‘l singenera quand che n quajvun el cammina o caosàa in generàl de di impàtt compagn per esempi de quèj di granìtt de tempèsta. El frecàss de pedànn l’è on destùrb in di edifizzi per quèj che stànn de bass.

                                               

Indeboliment (acustica)

In acustica, con indebolimént a se intend ‘na sbassada de la vastitaa don’onda sonòra in resón di caratteristich sò, de quèj de la sorgént de quèj del mèzz che l ven intraversàa. la bonascia se pòden distìngu du tipi de indebolimént: on primm tip ...

                                               

Livèll de intensità sonòra

L intensità acustica o sonòra a l’è ‘na grandèzza fisica definida come ‘l rappòrt infra la potenza d’ononda sonòra e larea de la superfice che lee lintraversa; oppùr come l’energia che in del cors de l’unitàa de temp l’intravèrsa l’unità de super ...

                                               

Relazion del Goesele

L isolamént acùstich a l’è el ramm de la tècnica che ‘l se òccupa de limità la propagazión del son. {senza di font} La ven definìda isolament acustich anca la differenza del livèll de pressión sonòra infra du ambiént, vun desturbàa e lalter ndoe ...

                                               

Leg de la massa

La leg de la massa l’è la variazión de podè fònoisolant in fonzión de la massa de l’elemént fònoisolànt de la freguenza del son incidènt per unità de superfice de l’elemént medèsim.

                                               

Livèll de potenza sonòra

El ven ciamàa livèll de potenza sonòra la potenza trasmettuda in forma de son, misurada in decibel al pòst che in watt, in rappòrt a ‘na potenza de riferimento de W 0 = 10 -12 Watt: L W = 10 log ⁡ W 0 d B {\displaystyle L_{W}=10\log {\frac {W}{W_ ...

                                               

Livèll de pression sonòra in di ambient saraa riflettent

Ind on ambiént saràa riflettént el succéd el fenòmen del rivérber; el rivèrber l’è l’effètt di riflessión multipli contra di mur de l’ambient. I riflessión spanteghen el son de manera che l livèll el sia pussée alt e listèss in tutt el volùmm con ...

                                               

Materiaj fònoassorbent

I materiaj fonoassorbént hinn di materiàj doperàa per controllà i riflession nò vorsùd, el rivèrber e ‘l rumór. I materiàj fònoassorbént vegnen classificàa inscì segónd el sò meccanismo de assorbimént: materiàj assorbént per porosità ; materiàj a ...

                                               

Materiaj fònoisolant

I materiàj fònoisolant hinn di materiàj bon re realizzà l’isolamént acustich. A ghè de ricordà ch el concètt de isolàment acustich, l’è divèrs de quèll de assorbiment acustich de già che l’insolamènt acustich a l’è el lassà passà nò el son ma sen ...

                                               

Paviment elastich

El paviment elàstich a l’è on paviment fàa su de materiàj che gh’hànn na elasticità maggiora rispètt ai inscì ciamàa pavimént dur. Quèj materiàj chì, quand che vegnen sottopòst a ‘na pressión aplicada in su la soa superfice, gh’hànn apùnt la prop ...

                                               

Paviment rialzaa

El pavimént rialzàa a l’è on suppòrt de sòlit fàa su de sòlit de pannèj de grandèzza standard 60x60 cm e d’on telar metallich de rialz. El pannèll, in sò turno, l’è fa su de trìi elemént principàl: on rivestimént de sora cha lè el pian che se cam ...

                                               

Pesadura Z

La pesadura a lè la curva doprada pussée despèss de ona famiglia de curv definìi in del standard internazionàl IEC 61672:2003 e in di svariàa standard nazionàj relatìv la misura del livèll de pression sonòra. La pesadura la ghe ven aplicada ai mi ...

                                               

Potenza sonòra

La potenza sonòra or potenza acustica a l’è la quantità de energia sonòra mandada foeura, reflettuda, transmissa o recevuda, per unitàa de temp. A l’è definida come "el prodòtt de la pressión sonòra e la componént de la velocità di partìcol, ind ...

                                               

Livèll sonòr equivalent

La pressión sonóra l’è la vastitaa de l’onda de pression, o onda sonòra. La pressión sonóra la pò vèss misurada doprànd el micròfon quand che la ven misurada in de laria, on idròfon se la ven misurada in de lacqua o on catodofòn. Lunitaa de misur ...

                                               

Progettazion acustica di ambient

La progettazión acùstica di ambiént a l’è ‘l procèss in del cors del quàl a se fànn di scèrni tècnich sora i caratterìstich di ambiént al fin de fà de manera che ‘l son el gh’abìa el giust rivèrber segond lutilizzazión de l’ambiént e a l’istèss t ...

                                               

Livèll de pression sonòra in di ambient saraa

son che ‘l se propaga ind on ambiént saràa o confinàa l’è la sòma del camp sonòr dirètt, o ben del son che ‘l ven direttamént de la sorgént sonòra e ‘l va giò a slontanàss de la sorgént medésima e del rivèrber che l’è inveci on camp sonór spanteg ...

                                               

Risonanza (acustica)

La risonanza acustica a l’è el fenómen de lamplificazión di ond sonór che ‘l caratterizza i risonadór: ‘na tal amplificazión l’è indòtta d’on impùls defoeura trasmìs al risonadór travèrs di ligàmm meccànich oppùr travèrs l’aria, e l’è pussée gran ...

                                               

Temp de rivèrber

Ind on ambiént saràa riflettént el succéd el fenòmen del rivérber ; el rivèrber l’è l’effètt di riflessión multipli contra a i mur de l’ambient. Per via del fenòmen del rivèrber quand che ona sorgént sonòra la ven smorzada el livèll sonòr el va m ...

                                               

Sordità

La sordità a lè na disfunzion de lapparaa uditiv che la mena al sentì no i sòn o a sentìj in manera fortementa sbassada. Vun cont la sortidà a lè ciamaa "storno". La sordità la pò vess de trasmission, ossia dovuta a n blocch in tra el padijon aur ...

                                               

Ultrason

I ultrasón hinn di ond sonòr che la soa freguenza a l’è pussée alta del lìmit superiór di freguénz scoltàbil de l’orèggia de l’òmm. Quant ai sò proprietà fìsich ultrasón hinn minga divèrsi di son scòltàbil, foeura che per el fàa che i òmen je pòd ...

                                               

Velocità del son

La velocità del son a l’è la velocità la quàl son el va innanz ind on cèrt ambiént, ciamàa mèzz. La velocità del son la varia a segonda del mèzz, e la varia anca cont el varià di proprietàa del mèzz, soratùtt con la soa temperadura. In de l’aria, ...

                                               

Bus de lozòno

La riduzion de lozonosfera e ‘l bus de lozonosfera a hinn du fenòmen correlàa cont la riduzion de lozòno stratosferich, e quand che se parla di chi fenòmen chi a se voeur indicà: el càl manemàn, assèe stàbil e globàl de lozòno stratosferich totàl ...

                                               

Climatulugia

La climatulugia a lè el studi del clima, definii cume i cundiziun del temp vardaa in sü i periud de temp lungh; i usservaziun del temp che l fà dì per dì a lè el caamp de la meteurulugia. In sustanza, la climatulugia la varda la periudicità di fe ...

                                               

Effètt sèrra

L’ effètt sèrra a l’è el fenòmen che ona part de l’energia aquistada de la Tèrra con la radiazion solar che l’è mandada foeura inveci de andà perduda in del spazzi la ven surbida di gas che gh’è ind l’atmosfera terrèstra che surbìssen la radazion ...

                                               

Gas sèrra

I gas sèrra hinn di gas che intercètten e poeu manden foeura de noeuv la radiazion terrèstra, o ben la radiazion tèrmica emisa de le Tèrra vèrs el spazzi che l’è in part fermada e rimandada giò in tèrra de sti gas chì. La radiazion che la torna g ...

                                               

Irregolarità de la salinità

Con irregolarità de la salinità se voeur indicà el fenòmen de la sbassada de la concentrazion del sal in del’oceano caosàa del sciogliment di giazzee polar. El fenòmen l’è important perché l’è bon de fermà el meccanismo di corrent marin che vegne ...

                                               

Oscillazion quasi biennal

L oscillazion quasi biennal, ciamada anca indes QBO, a l’è noscillazion quasi periòdica di vent de la stratosfera equatorial; ògni 28-29 mes quèj chì invèrsen la direzion de indoe vegnen, con l’alternà di fasi occidentaj che i vent gh’hànn proven ...

                                               

Pioeuva acida

La deposizión acida ùmeda, anca conossùda ‘me pioeuva àcida, in meteorologia l’è la crodada giò da llatmosfera al soeul de partìcol àcid e molécol àcid spantegàa ind l’atmosfera che vegnen ciapàa denter e miss giò in sul soeul per mèzz de precipi ...

                                               

Eugene Wigner

Eugene Paul Wigner, en ungherés Jenő Pál Wigner, lè stat en fìzich e matemàtich ungherés natüralizàt statunitèns, insidùr del Premio Nobel per la fìzica endel 1963. El gha fat part de la squàdra de stüdiùs che ndei agn vint del sècol XX el gha ri ...

                                               

Mecanega classega

La mecanega classega lè una dei tre division principai de la mecanega. Lè formada de linsema dei teorie mecanege e dei lej de la fisega qe i è staite desvilupade fina al 1904. La pœl vesser dovrada per i corp continov, per velocitaa miga arente a ...

                                               

Mecànega quantìstega

La mecànica quantìstica o fìzica quantìstica lè la teurìa che decrìf el comportamènt de la matéria, de la radiasiù le interasiù ntra le dò, con atensiù particolàr ai fenòmeni tìpich de la scàla de longhèse o de energìa atòmica e subatomica. Come ...

                                               

Teorema de Wigner

El Teorema de Wigner al stabiliss che per ogna trasformazion de simmetria in del spazzi de Hilbert, lesist on operador unitari, o antiunitari, determinaa unicament a manch de on fattor de fas. A lè staa provaa de lEugene Wigner in del 1931. Pusse ...

                                               

Aerosòl

Cont el tèrmen aerosòl a se designa ògni sostanza che l’esista in atmosfera in forma sòlida o liquida che la gh’abìa ‘na grandezza maggiora di misur di molecol.

                                               

Altocumul

I altocumul hinn di nìvol disponnùd a banch, de color gris o bianch e gh’hànn n’aspètt compagn di lamèll o de mass redond infra i quàj a se ved el ciel azzur. In quèll caso chì a hinn fàcil de vèss confondùu cont i cirrocumul, ma pòden vèss recon ...

                                               

Altocumulus castellanus

I Altocumulus castellanus hinn ona specie de altocumùl che gh’hànn sviluppàa di crescénz piscinìnn verticàj cont i contorni compagn de ‘na merladura. La soa base a l’è piatta de spèss hinn destribuì in fila adrée al pian orizzontàl. In del′ Inter ...

                                               

Altocumulus floccus

L altocumulus floccus, a l’è ‘na destesa de glòbul de nivol, de sòlit de struttura regolàr. I altocumulus hinn di nìvol fàd su de gott d’acqua piscinìtt de diametro uniform, che de sòlit annunzien di precipitazion in forma de acqueri come Cb e TC ...

                                               

Altostrato

L Altostrato a l’è ‘na nivola media, misa a circa 2000-6000 m daltèzza, de color grisaster, e che di vòlt el tend a l’azzur, mai bianch.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →