ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 43



                                               

Iodio

El iòdio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol I. El gha nömer atòmich 53, che völ dì che l nùcleo de n àtom de iodio el gha 53 prutù. El fà part de la categurìa dei alògen. A temperadüra e presiù stàndard el ...

                                               

Iridio

L irìdio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ir. El gha nömer atòmich 77, che völ dì che l nùcleo de n àtom de irìdio el gha 77 prutù. En natüra se l tróa sota fùrma de du izòtopi 191 Ir e 193 Ir. Lè stat s ...

                                               

Itrio

l ìtrio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Y. El gha nömer atòmich 39, che völ dì che l nùcleo de n àtom de rubìdio el gha 39 prutù. El sò nòm el vé del nòm del paés svedés de Ytterby endoche ghìa dele min ...

                                               

Litio

El litio lè giü dei elemèncc chìmich principài de la tàola periòdica dei elemèncc. Lè indicàt col sìmbol Li e l gha nömer atòmich 3. El fà part del prim grùpo, chèl dei metài alcalì. El litio, endèla sò fùrma piö pura, lè n metal mulzì culùr darz ...

                                               

Magnesio

El magnézio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Mg. El gha nömer atòmich 12, che völ dì che l nùcleo de n àtom de magnezio el gha dùdes prutù. Lè un n metàl alcalì terùs de culùr bianch arzentàt, lezér e ba ...

                                               

Manganese

El manganés lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Mn. El gha nömer atòmich 25, che völ dì che l nùcleo de n àtom de manganés el gha vintisich prutù. Lè n metal gris-bianch, che se nsomèa al fèr; lè dür ma frà ...

                                               

Mercurio (element chimich)

El mercùrio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Hg. El gha nömer atòmich 80, che völ dì che l nùcleo de n àtom de mercùrio el gha 80 prutù. Lè n metàl de tranzisiù de culùr gris löster e arzentàt. A tempera ...

                                               

Molibdeno

El molibdéno lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Mo. El gha nömer atòmich 42, che völ dì che l nùcleo de n àtom de molibdeno el gha 42 prutù. El sò nòm el lha ciapàt del gréco "molybdos" che völ dé "che se ...

                                               

Neodimio

El neodimio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Nd. El gha nömer atòmich 60, che völ dì che l nùcleo de n àtom de neodimio el gha 60 prutù. Lè n metàl che fà part de la categurìa dei lantànidi. Lè stat scup ...

                                               

Niobio

El niòbio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Nb. El gha nömer atòmich 41, che völ dì che l nùcleo de n àtom de niòbio el gha 41 prutù. En natüra se l tróa sóta fùrma de n izòtopo apéna: 93 Nb. Lè n metal g ...

                                               

Nìchel

El nìchel lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ni. El gha nömer atòmich 28, che völ dì che l nùcleo de n àtom de nìchel el gha 28 prutù. Lè n metal de tranzisiù de color biànch arzentàt condena sfömadüra lez ...

                                               

Or

L or lè lelement chimegh numer 79. El sò simbol lè Au. A lè on metall de transizion tender, grev e maleabel, cont on color giald dovuu al sorbiment di longhezz donda del bloeu de la lus incident. Lè inataccabel de la magior part di compost chimeg ...

                                               

Paladio

El paladio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Pd. El gha nömer atòmich 46, che völ dì che l nùcleo de n àtom de palàdio el gha 46 prutù. En natüra se l tróa sota fùrma de ses izòtopi stàbii, dei quai chèi ...

                                               

Piomb

El piomb lè on element chimegh. El sò numer atomegh lè l 82, el sò simbol a lè Pb. El partegn al grupp numer 14 e al period numer 6 de la tavola di element. A lè on metall tender, dens e facil de lavorà. El ghha on color bianch-azur apena tajaa: ...

                                               

Platino

El plàtino lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Pt. El gha nömer atòmich 78, che völ dì che l nùcleo de n àtom de plàtino el gha 78 prutù. En natüra se l tróa sota fùrma de sich izòtopi stàbii e giü radioatì ...

                                               

Plutonio

El plutònio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Pu. El gha nömer atòmich 94, che völ dì che l nùcleo de n àtom de plutònio el gha 94 prutù. En natüra se l tróa sota fùrma de tràse mìnime e ràre fés tat che ...

                                               

Potasio

El potasio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol K. El gha nömer atòmich 19, che völ dì che l nùcleo de n àtom de potàsio el gha disnöf prutù. Lè un n metàl alcalì tèner de culùr bianch arzentàt. Lè l segónt ...

                                               

Promesio

El promésio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Pm. El gha nömer atòmich 61, che völ dì che l nùcleo de n àtom de tecnésio el gha 61 prutù. Lè n metàl che fà part de la categurìa dei lantànidi. El promésio ...

                                               

Radio (element chimich)

El ràdio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ra. El gha nömer atòmich 88, che völ dì che l nùcleo de n àtom de ràdio el gha 88 prutù. El sò nòm el lha ciapàt de la paròla latìna radius che völ dì ràgio e lè ...

                                               

Ram (element chimich)

El ram lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Cu. El gha nömer atòmich 29, che völ dì che l nùcleo de n àtom de ram el gha vintinöf prutù. El ram lè n metàl che gha n culùr che tìra al ròza o al rós. El gha na ...

                                               

Renio

El rénio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Re. El gha nömer atòmich 75, che völ dì che l nùcleo de n àtom de rénio el gha 75 prutù. El fà part de la categurìa dei metài de tranzisiù. Lè de culùr gris arze ...

                                               

Rodio

El ròdio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Rh. El gha nömer atòmich 45, che völ dì che l nùcleo de n àtom de ròdio el gha 45 prutù. En natüra se l tróa sota fùrma de n ünech izòtopo stàbil, el 103 Rh. Lè ...

                                               

Scandio

El scàndio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Sc. El gha nömer atòmich 21, che völ dì che l nùcleo de n àtom de scandio el gha vintü prutù. El sò nòm el lha ciapàt del fat che giöna de le zòne endoche ghè ...

                                               

Selenio

El selénio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Se. El gha nömer atòmich 34, che völ dì che l nùcleo de n àtom de selénio el gha 34 prutù. El gha sich izòtopi stàbii, chèl che bónda de piö lè el 80 Se che l ...

                                               

Silicio

El silìcio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Si. El gha nömer atòmich 14, che völ dì che l nùcleo de n àtom de silìcio el gha quatórdes prutù. Lè n semi-metàl de culur gris e aspét metàlich quan che l se ...

                                               

Sodio

El sòdio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Na. El gha nömer atòmich 11, che völ dì che l nùcleo de n àtom de sòdio el gha öndes prutù. Sö la tèra lè bastànsa bondànt e l rìa a costetöéser el 2.6% de la gr ...

                                               

Solfer

El solfer lè on element chimegh. El sò simbol a lè la S, e l sò numer atomegh lè 16. Lè on non-metall senza odor e savor, e bell bondanzios. La soa forma pussee cognossuda e comuna lè quella cristallina, don color giald intens. Lè present in di s ...

                                               

Stagn

El stagn lè on element chimegh. El sò numer atomegh lè l 50, e l sò simbol a lè Sn. Lè on metall de post-transizion putost ladin, dificil de ossidàss e che l resist la corosion. Lè doperaa in dona motta de legh, e per quattà alter metai che se co ...

                                               

Stronsio

El strónsio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Sr. El gha nömer atòmich 38, che völ dì che l nùcleo de n àtom de strónsio el gha 38 prutù. El sò nòm el lha ciapàt del paizì scosés de Strontian endoche se t ...

                                               

Tecnesio

El tecnésio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Tc. El gha nömer atòmich 43, che völ dì che l nùcleo de n àtom de tecnésio el gha 43 prutù. El fà part de la categurìa dei metài de tranzisiù. Lè de culùr gri ...

                                               

Telurio

El telùrio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Te. El gha nömer atòmich 52, che völ dì che l nùcleo de n àtom de telùrio l gha 52 prutù. Lè de aspèt metàlich - ma clasificàt come semi-metàl - biànch arzentà ...

                                               

Titanio

El titànio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Ti. El gha nömer atòmich 22, che völ dì che l nùcleo de n àtom de titànio el gha vintidù prutù. El sò nòm el fà riferimènt a le figüre mitològiche dei Titani. ...

                                               

Tungsteno

El tungsténo lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol W. El gha nömer atòmich 74, che völ dì che l nùcleo de n àtom de tungsténo el gha 74 prutù. La paròla tungsténo la par vègner de le paròle svedéze "tung" + " ...

                                               

Tàlio

El tàlio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Tl. El gha nömer atòmich 81, che völ dì che l nùcleo de n àtom de tàlio el gha 81 prutù. En natüra se l tróa sóta fùrma de du izòtopi stàbii: 203 Nb e 205 Nb. Lè ...

                                               

Vanadio

El vanadio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol V. El gha nömer atòmich 23, che völ dì che l nùcleo de n àtom de vanadio el gha vintitré prutù. Lè n elemènt rar, dür e laoràbil, che se tróa sóta fùrma de com ...

                                               

Zinch

El zinch lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Zn. El gha nömer atòmich 30, che völ dì che l nùcleo de n àtom de ram el gha trènta prutù. El zinch lè n metàl de culùr gris che tìra al celèst. A temperadüra e ...

                                               

Zirconio

El zircònio lè n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol Zr. El gha nömer atòmich 40, che völ dì che l nùcleo de n àtom de zircònio el gha 40 prutù. El sò nòm el lha ciapàt de la paròla àraba zarkûn, che la vé del p ...

                                               

Potenzial de riduzion

El potenziàl de riduzión l’è ‘na misura de la tendenza d’ona specie chimica a quistà i elettrón, o ben a vèss redòtta. In del Sistèma internazional de unità de misura, el potenziàl de riduzion l’è esprèss in volt. El potenziàl de riduzion l’è ‘na ...

                                               

Elettron

L elettron a lè ona particella sub-atòmica, con carica elettrica negativa de -1.6 10 -19 coulomb, massa de 9.10 10 -31 kg e spin de 1/2 e donca a lè on fermion; a lè reppresentaa de sòlit cont el simbol e -. A lè dent in del grupp di particej cia ...

                                               

Positron

El positron lè lantiparticella de lelettron. El ghha carega elettrega +1, ugual e opposta a quella di elettron, listess spin de 1/2 e listessa massa. La soa esistenza lè stada postulada dal Paul Dirac e dimostrada in del 1933.

                                               

Tachion

El tachion a lè na partisella ipotetica che la saria pussee svelta de la velocità de la lus. A lè tipicament citada in la letteradura de fantascienza, anca se in teoria lè compatibil cont i principi de la relatività special.

                                               

Plastega

I plastege i è dei materiai organeg cond un grand pes molecolar, çoè formade de molecole cond una cadena longa, qe i va a determinar in manera essenziala i carateristege de listess material. I pœl vesser formade de polimer pur o mesciads cond dei ...

                                               

Blòch p

I elemeent chímich del blòch p a inn quèj ca stann in dii grupp dal 13 al 18 de la taula periòdica; in chèll grupp chí i livèj energétich püssee de föra a curispúndenn a urbitàj p. La cunfigürazziun eletrònica per sti elemeent lè ns 2 np x. Deent ...

                                               

Calcògen

I calcògen a inn i elemeent chímich del grupp 16 de la taula periòdica: Telüri; Ussígen; Zuulf; Seléni; Pulòni. I sò cumpòost, suratütt i sulfüür, seleniüür e telurüür, ga dísenn calcugenüür. Ul nòmm calcògen al vègn dal greech antích, e al vöör ...

                                               

Element sintetich

I element sintétich a hinn element minga stàbil, cunt una mèza vída inscí cürta da i fraziun piscítt del segund a un quaj miliun de ann, relativament la vída de la Tèra, chal sa pö dí ca tüt i àtum ca gheren quand la sè furmàda shinn desfaa cumpl ...

                                               

Gas nòbil

I gas nòbil a hinn i element chímegh del grupp 18 de la taula periòdica, quei metüü püssee a dríta: Radon; Kripton; Neon; Elio; Xenon; Argon; Tütt quei element chí a ghann ul livèl eletrònegh estèrn cumplet: al vör dí che i reagiss minga cunt i ó ...

                                               

Grupp 11 de la taula periòdica

I elemeent del grupp 11 de la taula periòdica a inn: Röntgéeni. Óor; Raam; Argeent; I primm trí a inn metàj, invéci lültimm a lè un elemeent sintétich. Raam, óor e argeent a inn duperaa fin da i teemp antích per i sò caraterístich de resisténza l ...

                                               

Grupp de la taola periòdica

Un grupp de elemeent a lè istèss de una culòna de la taula periòdica, dunca ga nè desdòtt in duna taula stàndard. Taant de chii grupp chí érenn gemò cugnussüü prima ca sa füss bütàda giú la taula periòdica. Tütt i elemeent de listèss grupp gann l ...

                                               

Grupp del carbòni

I elemeent del grupp del carbòni a inn quii del grupp 14 püssee giüüst sa cunsidera i nòmm IUPAC in de la taula periòdica: Silíci; Unünquàdi. Carbòni; Piuump; Germàni; Stagn; Chii elemeent chí gann 4 eletrún in del sò livèll energétich püssee de ...

                                               

Metai de transizzion

I metai de transizzion a inn i element de la tavola periodega cont i numer atomegh in tra 21 e 30, 39 e 48, 71 e 80, 103 e 112. Chimegament, i metai de transizzion inn definid coma i element che formen almanca un ion cont un sotaguss d parzialmen ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →