ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 40



                                               

Val Varron

La Val Varron lè ona vall de la Lombardia, in de la Provincia de Lecch. Lè formada del riaa Varron, che le traversa per tutta la soa longhezza, e la va a finì in sù la costa del Lagh de Comm. I sò mont le separen a nord de la Valtellina de la Val ...

                                               

Val Vedasca

La Val Vedasca lè ona vall spartida tra la Lombardia e l Canton Tisin. Lè traversada del riaa Iona. Lè la zonna pussee a nord del Varesott, minga lontana del Lagh Maggior. La scomincia a lAlp de Neggia, in del vegg comun svizzer de Indemen e la f ...

                                               

Ghisall

El Ghisall lè on coll de la Lombardia. A lè olt 754 meter sora el nivell del mar e l colega la Valassina con la ponta del Triangol Larian, in del comun de Magrej e in direzzion de Belas. Lè vun di sit pussee cognossuu del ciclism italian: meta tr ...

                                               

Valassina

La Valassina a lè ona vall de la Provincia de Còmm, indove el passa la prima part del percors del fiumm Lamber. Lè situada in del Triangol Larian, var a dì la zòna che la se troeuva in mezz ai duu ramm del Lagh de Còmm. El paes pussee important d ...

                                               

Valsasna

La Valsasna o Valzasna, cognossuda anca me Valpiana in del dialett de Promana, lè ona vall de la Lombardia. A lè circondada a ovest del grupp di Grign, a nord-est di Alp Orobi. A nord a ghè la Valtolina e la Val Varron, a est la Val Taegg, a oves ...

                                               

Andrea Accomazzo

El Andrea Accomazzo lè on scenziaa italian. Lè el Spacecraft Operations Manager de la mission ESA Venus Express. Lè staa anca a cap de la mission Rosetta, indoa che lha portaa on lander in su la cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Lè staa nominaa m ...

                                               

Nicolàus Copèrnich

El Nicolò Copèrnich lè stàt n astrònomo polàch famùs per ìga portàt a lafermasiù de la teorìa de l eliocentrìsm, e l gha cuntribïìt isé la Revulusiù astronòmica. Lè stàt apò a n prét, en giürìsta, en goernadùr, n astròlogo e n dutùr. La sò teorìa ...

                                               

Fasa Principala

La fàsa principàla dei asteròidi lè la regiù del Sistema Solar sitüàda piö o méno ntramès a le òrbite de Marte de Giove, cioè ntra le 2.3 le 3.3 UA. Lè popolàda de na quantità de còrp de fùrma iregolàra ciamàcc asteroidi o pianéti minùr. A mèter ...

                                               

Nigol de Oort

El Nìgol de Oort lè l nòm dat na regiù ipotética e mai oservàda per vìa de la scàrsa lüminuzità, de ndoche se pènsa pöde rià le cométe de perìot lónch. La sarès dividìda en dò regiù, chèla intèrna, de fùrma toroidàla colocàda ntra 2000 UA e 20000 ...

                                               

Sciampa

. La sciampa anca sampa, zanfa o sànfa in lumbard uriental lè, int lanatumia di animal, la part del corp druvaa per al muviment, la cursa o al salt. Lè un termin druvaa sia per i vertebraa che i invertebraa, ma lè mia druvaa per riferiss a listes ...

                                               

Anguis fragilis

L Anguis fragilis lè na spéce de rètil de la famìa dei Anguidae. A leèl popolàr lè cunsideràt en bis, ma del pont de vìsta genétich lè na lözèrta che ghè sparìt le sànfe. De le sànfe al estèrno rèsta pròpe negót, ma l schèletro l consèrva amò n q ...

                                               

Anobium punctatum

Chest articul lè sö linsett Anobium punctatum, se te seet dré a sercà un olter significaa, varda chì. El cariöö Anobium punctatum De Geer, 1774, lè un insett chel maja el legn. I esemplar feminil de A.Punctatum i fann i öv dent i büs de la mobili ...

                                               

Bos taurus

El Bos taurus, piö cunusìt col nòm popolàr de àca per i ezemplàr fèmina, tòr per i ezemplàr màscc, bò per i ezemplàr màscc castràcc i e vedèl per i ezemplàr zùegn, lè na spéce de mamìfer erbìvor artiodàctilo de la famìa dei Bovidae. Lè na bès cia ...

                                               

Canis lupus familiaris

Canis lupus familiaris lè l nòm scentìfich del cà, en mamìfer carnìvor, demestegàt de lòm de la famìa biològica dei Canidae. Del pónt de vìsta genétich el reprezènta na sotaspéce del luf del quàl par che l sàpe n discendènt. Le dimensiù, la fùrma ...

                                               

Canis lupus

Canis lupus lè l nòm scentìfich del luf, en mamìfer carnìvor de la famìa dei Canidae. La spéce la sè trasfurmàda endèl córs de la stória nfìna a diferensiàs en divèrse sotaspéci, compàgn del luf europèo Canis lupus lupus, el luf artich Canis lupu ...

                                               

Dryocosmus kuriphilus

Ol Dryocosmus kuriphilus Yasumatsu o besbìna de la castègna l’è ün insèt de l’ùrden di imenòter de la famèa di cinipìdi e l’è uriginàre de la Cina. L’è ün insèt specìfech del zèner Castanea, cioè me l’ tróa ‘ndóma sö i piànte de chèsto zèner, sö ...

                                               

Equus ferus caballus

El caàl lè n mamìfer erbìvor ungulàt de tàia gròsa che laparté a giöna de le sèt spéci de la famìa dei Equidae. La sò evulusiù lè cuminciàda a pàrter de 45 ÷ 55 miliù de agn fà, de n mamìfer piötòst pesenèt che ghìa divèrsi dicc per deentà ai nòs ...

                                               

Erithacus rubecula

El Rusmagot o barbaross o picet, e anca lüselìn de la neu, sbeset o sbösèt o piciàl, lè un üsél passerifurm, in precedensa inserid ind la famiglia di Turdidae e incö classificad me part dle Muscicapidae.

                                               

Felis silvestris catus

El gat demèstech lè n mamìfer carnìvoro de la famìa dei Felidae. Lè giü dei anemài de compagnìa piö difundìcc e l cönta al dé dencö na sinquantìna de varietà diferènte. Lè perlopiö teritoriàl e l và a càcia de préde pesène, compàgn dei sorèch che ...

                                               

Hierophis viridiflavus

El Milò, lè un bìs chel vìu visìn ai mación o arént ai cà abanunàd, generalmént in ambiént cun tànta vegetasión. Long fin a dü metòr, da grand el gha la pèl négra cun mace giàlde. El milò el se möu apéna de dì e sémpor partèra, anca se lè bón d r ...

                                               

Hirundo rustica

La Hirundo Rustica, mej cognossuda cont el nomm popolar de Randola Comun parnonzia IPA: /randulɒ cʊmyn, o anca, a segonda de la zonna, Rondola, Rondena, Rondana e, in finn, cont litalianism Rondin, lè on usell che l pertocca la fameja di Hirundin ...

                                               

Lacerta bilineata

El ligaligö lè un retil de la famija de le Lacertidae, de culur verd brilant, prunt e svelt in di sò muiment. Ghe nè de tri sutaspecc different.

                                               

Luscinia megarhynchos

El rossignoeu al è on usel de la fameja di Muscicapidae che viv indela foresta, de preferenza arent a laqua, però se poeul troval anca int i giardin, i boschett e i ort. El sò cant al è lun di pussée melodiós, ma anca di pussée compless: se dis c ...

                                               

Mus musculus

El Mus musculus in Insübregh: Murigiö de cà, Ratìn o Murgiö ; in Bergamàsch: Rat ; in Bressan: Sorèc ; in Camün sorés o horèc), lè un animal ruditur ben piscinin chel pertuca la fameja di murinae, la qual, a sua völta, la pertuca la fameja di mur ...

                                               

Musca (inset)

I musch hinn inset de lurdin di Dipteri dal grech di = du pteron = al, che i ghhan un pari dal ünich insel meso-torace. El tipo de musca püssee cumün lè la Musca domestica.

                                               

Mylodon darwini

Ol Mylodon darwini l’è öna spéce animàl che al dé de ‘ncö la gh’è piö, de fati ‘l Mylodon l’è estìnt. Ol Mylodon l‘ istàa suradetöt ‘n Amèrega e lé ol Charles Darwin l’à troàt per prim i sò òs e la scovrìt chèla spéce ché, pò stödiàda dal Richard ...

                                               

Ors Wojtek

Wojtek a lè staa n ors brun sirian adottaa de la compagnia quella de 22 del II Corp Polacch del Władysław Anders. Lha juttaa i soldaa in la preparazion de la battaja de Cassin cont el straport di monizion. Ciamaa cont on diminutiv de Wojciech, no ...

                                               

Panthera tigris

La Tigre nom scentifegh Panthera tigris, Linnaeus 1758 lè un animal carnivur da la famiglia di Felidae. Lè ul püssé grand di cinq grand felin dal gener Panthera. Lé cunsiderada predatur alfa, ciué lanimal cal sa colluca allapice da la cadèna alim ...

                                               

Pès

I pès i è dei animài vertebràcc acquàtich dotàcc de brànchie de pìne, col còrp de sòlet töt quarciàt de scàie. Se i tróa tat endèle àive dólse come che n àive salàde: se i tróa tat endèle surtìe de mut come che ndèle àive piö fónde deo océani. La ...

                                               

Ovis orientalis aries

La péra demèstega, nom scientifich Ovis orientalis aries, lè ü mamìfer a quàter sànfe, ungulàt, rüminànt, che lòm el gha mparàt a leà fò per sfrötà la sò pèl, el sò pelàm e la sò càrne. El sò lat se l dopèra per fà sèrte tìpi de formài. La péra d ...

                                               

Raphus cucullatus

Ol Raphus cucullatus, cognusìt col nòm vulgàr de Dodo, l’è öna spéce animàl che al dé de ‘ncö la gh’è piö, de fati ‘l Dodo l’è estìnt. Ol Dodo l’éra ün ozèl che l’ se troàa apéna sö l’ìzola Maurisius ‘n del ucèan indià, l’éra grant compàgn de ü p ...

                                               

Razza buvina piemuntesa

La Razza buvina piemuntesa lè una raza de vaca che la sè uriginada dal mesculament da uri e zebu pakistan. A lè na razza da vach che sa levan in Piemunt. Ghhan ul pel ciar, squasi bianch, i tor inveci hin püssee scür, cun quaicoss de gris pü che ...

                                               

Sus scrofa domestica

Sus scrofa domestica lè l nòm scentìfich del sì. Lè n mamìfer artiodàtilo de la famìa dei Suidae. Lè n animàl demestegàt e leàt fò de lòm per la sò alimentasiù, tat che la sò càrne lè la piö cönsömàda del mónt, a part di Giüdee e Müsulman che ret ...

                                               

Uro de Heck

L Uro da Heck lè una razza rüstica da bestiam dumestich. Chii buvin chì hin staa ul risültaa dun tentativ tecnica ciamada Breeding back de ricreà i uri estint a part da uri mudern in di ann intra ul 1920 e ul 1930.

                                               

Vulpes vulpes

La vulpes lè na spéce de mamìfer de la famìa dei Canidae. Lè la spéce de vólp che se tróa piö de spès n Eurasia, n Amèrica del Nòrt, en Africa del Nòrt e n Australia ndoche però lè stàda portàda de lòm. Lè n mamìfer carnìvor col müs a pùta, le or ...

                                               

Vulpes zerda

El fennec lè el canid pussee piscinin al mond. El pesa domà 1.5 kg e lè volt al garres 30 cm, e lè lung 40 cm. El sò color el ghe permett de scondess ben in del desert. I sò oregg servissen per descaregà el calor e sentì pussee ben, e i sò sciamp ...

                                               

Torresitrachia

Torresitrachia lè n zèner de gastròpodi che fà part de la famìa dei Camaenidae Chèsto zèner el töl dét le spéci elencàde ché sóta: Torresitrachia bathurstensis Smith, 1894 Torresitrachia amaxensis Solem, 1979 Torresitrachia darwini Willan, Köhler ...

                                               

Carbuidraa

I Carbuidraa o sacarid o glücid a hinn la class de biumulecul püssee abundanta intra i quater class principaj. I ghhann impurtant röl in di rop che viven, cume el mügiaa sü e traspurtà in gir lenergia per esempi me amid o glicogen ol fa di cumpun ...

                                               

Cantharellus cibarius

El Cantharellus cibarius, mej cognossuu cont el nomm comun de Finferl, Finferlin, Gallinasc, o anca Gallett, lè vun di fonsg pu cognossuu, casciaa e mansgiaa in tutt larch alpin e on poo depertutt.

                                               

Fungi

El régn Fungi el costetöés en taxon che l reönés i organìsmi ciamàcc popolarmènt fóns. Chèsto organìsmi i è stacc clasificàcc del Linèo ndèl 1753, e aen prensépe i ìa enserìcc endèl régn Plantae e pò dòpo i è stacc portàcc al ranch de régn de Nee ...

                                               

Reparazion del DNA

La reparazion del DNA a lè linsemma di operazion faa de la cellula per corregg i error in del DNA causaa di attività metabolich, di ragg UV o de la radioattività, che pòden menà finna a on milion de lesion molecolar al dì per cellula e donca modi ...

                                               

RNA

El RNA a lè una molecola polimerega biologica che la toeu part a n bon numer de process biologich, soratut ligad ai proteine, che revarden el DNA. De solet, in di facc, a lè trascrivud del DNA cont la RNA polimerasi e lè fad domà de una elica inv ...

                                               

Lipid

I lipid a hinn bio-mulecul urganigh miss insema per i prupietà cumpagn de sulübilità: se dislenguen minga in de laqua se disen per quela resun chì idrofub ma inscambi se dislenguen ben di in sulvent urganigh minga pular me leter o lacetun. I lipi ...

                                               

Pruteina

I pruteinn a hinn macrumulecul faa de cadenn de aminuacid ligaa intra de lur cunt un ligam ciamaa ligam peptidigh. A hinn biomulecul de strütüra cumplessa e massa muleculara elevada. Un aminuacid a lè faa dun atum de carboni C central ligaa a un ...

                                               

Incest

L incest lè l coit o, pussee genericament, na relazion amorosa in tra dò person cont on vincol de parentela prossim, che l muda da società a società. In pratega in tucc i società ghè on tabù per lincest, se pensa che l sia servii a volzà la varie ...

                                               

Postribol

On postribol a lè n loeugh deputaa a lesercizzi de la prostituzion, consideraa de solit pussee segur del lavorà in strada.

                                               

Prostituzion

La prostituzion a lè lattività de chi el vend del sess per danee. La pò vess n attività autonoma o sotta padron, continova o saltuaria. I coltur i ghha di different vision de lattività e anca la legg: Ghè di pajes che se ne ciamen foeura e disen ...

                                               

Baracktrema obamai

Baracktrema obamai lè on vermen chal partegn ai Schistosoma. Lè staa descovert in del 2015 in di tartarugh de la Malesia, e l tacca i polmon di animai. El sò nomm lè dedicaa al president american Barack Obama, e lha scernuu on studios de lIndiana ...

                                               

Ebolavirus

El jener Ebolavirus, segond la definizion de lInternational Committee on Taxonomy of Viruses, a lè un mucc de organism qi toel part ind la fameia Filoviridae, a so voelta part de lorden di Mononegevirales. I se cognossen cinq specie qi toel part ...

                                               

Carlo Allioni

El gha nsegnàt Botànica a lÜniversità de Türì e lè stat el diretùr del Giardì Botànich de Türì. Endèl 1766 el gha püblicàt el Manipulus Insectorum Tauriniensium. Lòpera principàl de Carlo Allioni lè stàda la Flora Pedemontana, sive enumeratio met ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →