ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 37



                                               

Avanti Lombardia

Avanti Lombardia lè staa on moviment politegh lombard nassuu el 13 de giugn del 2015, come evoluzion del Collettivo Avanti. El sostegnia lideja de lautogovern de la Lombardia, che l ghavaria de vess preceduu da di formi semper pussee grand de aut ...

                                               

Pro Lombardia Indipendenza

Pro Lombardia Indipendenza, cognossuu anca cont el nomm de Pro Lombardia, lè on partii politegh italian che l voeur lindipendenza de la Lombardia de lItalia, cont di mezz democrategh e nonviolent, in de la forma federala, per respettà la tradizio ...

                                               

President de la Lombardia

Dal 1970 al 1995 el President a lera elegiuu dal Consili Regional, da quell ann la Lombardia lha scernuu on sistema semipresidenzial indova el candidaa che l ciappa pussee vot di alter lè elegiuu President cont on premi de maggioranza. A lè ligaa ...

                                               

Paolo Arrigoni (1957)

Fonzionari municipal a Sondri, in del 1990 lè elegiud al Consili Regional de la Lombardia con la Liga Lombarda, elegiud in del bressan. In del 1991 el passa la Liga Noeuva del Franco Castellazzi, ma el torna poch dopo in del moviment del Bossi. B ...

                                               

Attilio Fontana

L Attilio Fontana a lè on politegh e avocatt italian, President de la Lombardia dal 2018, sindegh de Vares dal 2006 al 2016 e President del Consili Regional de la Lombardia dal 2000 al 2006.

                                               

Roberto Maroni

Roberto Maroni lè n òm pulìtic italià. Laureàt en giürisprudènsa, el gha lauràt cóme manager dei afàre legài per divèrse aziènde; lezèrcita apò la profesiù de aocàt. Lè mèmber de la Lega Nord. Lè stat iligìt consigliér münicipàl de Varés endèl 19 ...

                                               

Ettore Adalberto Albertoni

L Ettore Adalberto Albertoni lè staa on accademich, avocatt e politegh italian, President del Consili Regional de la Lombardia dal 2006 al 2008.

                                               

Giancarlo Morandi

Ingegnee de formazion, lè iscritt in gioventura al Partii Liberal Italian, lha tolt part la fondazion di Goliard Independent, finna a deventànn president nazional. In di agn 80, dopo vess staa foeura de la politega per on des agn el torna attiv i ...

                                               

Referendum consultiv del 2017 in Lombardia

El 22 de ottober del 2017 ghè staa in Lombardia on referendum consultiv in su la vertura di trattativ cont el governo italian per avègh pussee formi de autonomia, come previst de larticol 116 de la Costituzion. El referendum, previst de larticol ...

                                               

Al Camònega

La Al Camònega lè giöna de le ài piö grànde de le Alpi, lè longa presapóch 90 kilòmetri e 1347 km² de superfìce. La cumìncia en corespondènsa de la Córna Trentapas de le bànde de Pizògne, endèla part setentriunàla del lach dIzé, le la fenés al Pa ...

                                               

Al del Càfer

La Al del Càfer lè na àl alpìna, lateràl de la Al Sàbia. Lè streersàda del fiöm Càfer, che l nàs endel teretóre del cümü de Bré, de le pendènse del curnù del Blümù e che l fà a finì ndel Cés. Endela part alta de la àl ghè la località Gàver, dedic ...

                                               

Franciacürta

La Franciacürta lè na zòna geogràfica de la Pruvìncia de Brèsa che la töl dét töt o alméno na part del teretóre dei cümü de Àder, Breó, Cavreöl, Castegnàt, Casàch, Salàdega, Cocài, Cològne, Córt Frànca, Erbösch, Gösàch, Montezèi, Óme, Padéren, Pa ...

                                               

Lach dIzé

El Lach dIzé lè n lach de lItàlia setentriunàl, colocàt endèla Lombardia Orientàl. Lè furmàt del fiöm Òi. El gha na süperfìs de 65.3 km² e na profondità màsema de 251 méter. El se tróa a 180 m de altèsa söl lièl del mar, en fónt la Al Camònega. L ...

                                               

Saalés

El Saalés o piö semplicemènte el Saàl, lè na zòna geogràfica de la Pruvìncia de Brèsa sitüàda sö la spónda dèstra de la Al Sàbia. Endèla acesiù più istindìda la töl dét i cümü de Müra, Cast, Pèrtega Alta e Pèrtega Bàsa, cioè le vài furmàde dei to ...

                                               

Val Sàbia

La Val Sàbia lè giöna dèle trè ài principài dèla pruvincia de Brèsa. La pàrt de la strèta dei Türmegn e la rìa nfìna a Nòrt del Lac dÌder, ai cunfì co la pruvìncia de Trènt. Lè streersàda del Cés e lè caraterizàda de mucc piötòst bas endèla part ...

                                               

Val Trompia

La Val Trómpia lè giöna de le trè ài principài de la pruvincia de Brèsa. Lè lónga ntùren ai 50 km e come dimensiù lè la piö pesèna de le trè. Lè na àl de tipo flüviàl furmàda del fiöm Mèla che l la streèrsa de nsìma a fónt e lè lünica dèle trè ài ...

                                               

Circondari de Lecch

El Circondari de Lecch lè staa voeuna di division ministrativ de la Provincia de Comm in del period 1859-1927. El territori del circondari el correspond la part oriental de la provincia comasca: cioè a squasi tutta la Provincia de Lecch del dì di ...

                                               

Lagh de Com

El Laagh de Comm Lago di Como in Italian; Lacus Larius in Latin lè un lagh lumbard natüral dorigin glacial, chel se tröva int i teritori di cumün chi fan part de le pruvìnce de Comm e Lecch. Lè l terz laagh püssee gross dItalia 146 km² e lè l pri ...

                                               

Vegg comun de la Provincia de Lecch

Dòpo lUnità dItalia, vari reform ministrativ hann redòtt el numer di comun italian e lombard. Quella chì lè ona lista di vegg comun de la Provincia de Lecch.

                                               

Circondari de Biaa

El Circondari de Biaa lè staa voeuna di division ministrativ de la Provincia de Milan in del period 1859-1927. I alter circondari eren quei de Gallaraa, Lod, Milan e Monza. El circondari el correspond la part sud-ovest de la provincia milanesa de ...

                                               

Circondari de Gallaraa

El Circondari de Gallaraa lè staa voeuna di division ministrativ de la Provincia de Milan in del period 1859-1927. El territori del circondari el correspond la part nord-ovest de la provincia milanesa e a on tocch meridional de quella varesotta. ...

                                               

Alt Milanes

L Alt Milanes a lè on territòri de la Lombardia nòrd-occidental che l comprend ona zòna spartida tra la provincia de Milan, quella de Còmm e quella de Vares. La correspond in bòna part la region del Sever. I sò center principai a hinn Busti Grand ...

                                               

Olòna

L Olòna ò anca Oròna e Olona lè on fiumm de lItalia del nòrd. El nass la Rasa, in provincia de Vares, el corr vers meridion in Valganna, e poeu vers Milan, per finì la soa corsa in del Pò, a San Zenon visin a Pavia.

                                               

Brianza

La Brianza o anca Briansa lè ona region stòrega de la Lombardia del nòrd-òvest, che la se troeuva intra Milàn el Lagh de Còmm. Al dì dincoeu, a lè in di provinc de Monscia e Brianza, Còmm e Lecch. Chì viven pussee de on milion de gent.

                                               

Comun de la Brianza

La region de la Brianza lè formada de comun lombard de la Provincia de Milan, de la Provincia de Monza e Brianza, de la Provincia de Lecch, de la Provincia de Còmm de la provincia de Milan. In provincia de Monza pòdom trovà Agraa, Aicurz, Albiaa, ...

                                               

Disaster de Seves

Ol disaster de Seves lè stait lincident, sucedid ol 10 de lui del 1976, ind la fabrega ICMESA de Meda, qe lha portad al sortir de una nivola de diossina TCDD, una sostanza qimega intra i plu tossege. Ol velen lha colpid una granda superfix de ter ...

                                               

Lagh del Segrin

El Lagh del Segrin a lè on lagh lombard piscinin de origin glacial situaa in de la Brianza comasca, tra i comun de Canz, Longon ed Eupili. Lè famos per la soa posizion tranquilla e la qualità di sò aqui, ròbb che hann ispiraa ona mòtta de scritto ...

                                               

Lamber

El Lamber a lè un fiüm de la Lumbardia ucidental, aflüent de manzina del Pò; lè lungh 130 km. El nass de suravia del Ghisall, dal munt San Prim, e al percor tüta la Val Assina passandu per Canz e Ass; cume l vegn föra di muntagn, el se trà dent i ...

                                               

Merates

El Merates lè on territori de la Brianza lecchesa, che l ghha me centro principal el comun de Meraa. El catta dent 26 comun de la provincia. Lè on territori storigh e coltural che l ghha nissun reconossiment offizial. Ghe viven 111.000 personn, p ...

                                               

Molgora

La Molgora lè on riaa de la Lombardia. Lè longa trentott chilometri. La nass in de lalta Brianza, de duu rialitt che vegnen giò de Coll de Santa Maria de là la traversa tutta la Brianza. A Oeus Velaa la ciappa i aqui de la Molgoretta. A Pessan la ...

                                               

Sperada

La sperada, ciamàda ach coaz, ragera e guazz sèmper in lumbard ucidental, l’éra öna manéra de tègn i caèi che i dovràa di dòne del milanés e piö ‘n generàl de la Lumbardéa ocidentàl de la Sguiséra lumbàrda infina al prensépe del méla e nöf. Se pè ...

                                               

Vegg comun de la Provincia de Monza e Brianza

In del period appena dòpo la nassida del Regn dItalia e poeu in del XX secol, a ghè staa on grand numer de accorpament de comun, in Italia e in Lombardia. Chì a hinn elencaa tucc i vegg comun de la Provincia de Monza e Brianza che hann perduu lau ...

                                               

Mós (Crèma)

I teré dal Mós i è prufund 4 méter rispèt la campàgna e na ólta i era pié daqua stagna. I era i funtanìi che ghera sura a purtà laqua mentre sóta ghera lAqua Rósa e al Cresmére a purtàla ià. Al nóm al derìa dal tudèsch "mos", che ól dì aqua stagn ...

                                               

Sère Mòrt

Al Sère Mòrt an suresinés: Séri Mòrt ; an Italià: Serio Morto lè n curs daqua da la Pruincia da Cremuna. Al nas da di funtanìi vizì a Idulasch e l traèrsa Risénch, Fanénch, Madignà, Riultèla, Castiglù, San Basà, Capèla Cantù e Pisighetù e finés n ...

                                               

Terremot de Soncin

El terremot de Soncin lè sucedid el 12 de maj 1802, cont una forza tra i 8 e i 9 grads de la scala Mercalli. La prima scossa la gè stada el 11 de maj a le ses de sira, cont un sbassament del livell de laqua dei poz, e sè sentid in jir un odor de ...

                                               

Territori cremasch

El territòri cremasch, ò anca domà Cremasch, lè onarea geografiga situada in del coeur de la Lombardia che l correspond la part a nòrd de la Provincia de Cremona, de la qual el rappresenta la zòna pussee industrializzada e densament abitada. El s ...

                                               

Alensà

Alensà, lè na frasiù del cümü de Pasirà, en pruvìncia de Brèsa. La gha de méno de n sentenér de abitàncc e la se tróa a 210 méter süra del leèl del mar, endèla regiù geogràfica ciamàda Franciacürta. Se pènsa che la pöde véser stàda l cèntro abità ...

                                               

Calì

Calì lè na frasiù del cümü de Casàch San Martì, en Pruvìncia de Brèsa. Lè sitüàda ndèl cör de la regiù geogràfica de la Franciacürta. La cönta de piö de 1300 abitàncc. Lè lüminàt zamò endel Estimo Viscontèo del 1385 come cümü che fàa part de la q ...

                                               

Camignù

Camignù, lè na frasiù del cümü de Pasirà, en pruvìncia de Brèsa. La se tróa a 225 méter süra del leèl del mar, endèla regiù geogràfica ciamàda Franciacürta, a n chilòmetro e mès a nòrd del capolöch del cümü e a 14 km a nordòvest de Brèsa. Lè lümi ...

                                               

Fantécol

Fantécol, lè na frasiù del cümü de Proài dIzé en pruvìncia de Brèsa. La gha presapóch 300 abitàncc e la se tróa n mès a le culìne de la zòna nord de la Franciacürta, a sud de Proèze e a òvest de Camignù, a 260 méter süra del leèl del mar. La fà p ...

                                               

Monredónt

Monredónt, lè na frasiù del cümü de Pasirà, en pruvìncia de Brèsa. La gha presapóch 850 abitàncc e la se tróa a 265 méter süra del leèl del mar, endèla regiù geogràfica ciamàda Franciacürta, a 1.8 km a nordòvest del capolöch del cümü e a quàze 16 ...

                                               

Nigulìne

Nigulìne lè giöna de le frasiù del cümü de Córt Frànca, endèla zòna geogràfica de la Franciacürta, en Pruìncia de Brèsa. La gha piö o méno 1300 abitàncc e la se tróa a 195 méter sùra del leèl del mar. Lìa zabèlia lüminàda come cümü de per sò cönt ...

                                               

Padergnù (Rodènch-Saià)

Padergnù, lè na frasiù del cümü de Rudench Saià, en pruvìncia de Brèsa. La se tróa a n pér de chilòmetri a òvest del cèntro aministratìf del cümü e la cunfìna con Ruch che lè frasiù de Gösàch. Labitàt lè colocàt sö la stràda che de Gösàch la và n ...

                                               

Piedeldòs

Piedeldòs, lè na frasiù del cümü de Gösàch, en pruvìncia de Brèsa. Lè giöna de le contràde che fùrma el cèntro stòrich e aministratìf del paés se pènsa che la sàpe il nùcleo uriginàre entùren al qual sè furmàt col pasà del tép töt el paés. Labità ...

                                               

Proèze

Proèze, lè na frasiù del cümü de Proài dIzé en pruvìncia de Brèsa. La gha presapóch 1150 abitàncc e la se tróa n mès a le culìne de la zòna nord de la Franciacürta a 264 méter süra del leèl del mar. La fà paròchia de per sò cönt e la céza parochi ...

                                               

Ruch (Gösach)

Ruch, lè na frasiù del cümü de Gösàch, en pruvìncia de Brèsa. La gha presapóch 1300 abitàncc e la se tróa a n pér de chilòmetri a èst del cèntro aministratìf del cümü e la cunfìna con Padergnù che lè frasiù de Rodènch. Labitàt lè colocàt sö la st ...

                                               

Saià

Saià, lè na frasiù del cümü de Rudench Saià, en pruvìncia de Brèsa. Labitàt lè colocàt sö la stràda che de Gösàch la và nvers Rodènch, percórs che lìa pò a chèl de na antìca stràda romàna che de Piedeldòs facilmènt el cèntro abitàt uriginàre de G ...

                                               

Le Siìne

Le Siìne lè na frasiù de mut del cümü de Gösàch, en Pruvincia de Brèsa. Lè sitüàda a 3.5 chilòmetri a nòrt en lìnea dària del capolöch del cümü. La gha presapóch en sentenér de abitàncc e la se tróa a n altèsa de presapóch 500 méter sùra l leèl d ...

                                               

Sàle (Gösàch)

Sàle, lè na frasiù del cümü de Gösàch, en pruvìncia de Brèsa. La gha presapóch 6000 abitàncc e la se tróa a 1.5 a sud del cèntro aministratìf del cümü. El teretóre de Sàle lè caraterizàt de la culìna - ciamàda "el mut de Sàle", ensìma la quàl ghè ...

                                               

Timulìne

Timulìne lè giöna de le frasiù del cümü de Córt Frànca, endèla zòna geogràfica de la Franciacürta, en Pruìncia de Brèsa. Lè séde del municìpio. El prim riferimènt a Timulìne ndèi docümèncc antìch lè de lan 766 endèna càrta ndoche Adelchi, fiöl de ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →