ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 17



                                               

Concentrazion micellara critega

Ind la qimega colloidala de superfis, la concentrazion micellara critega lè definida me la concentrazion de tensioativ in cima de la quala ambia a formar-s le micelle, e tœts i tensioativ qe i se jonta al sistema i va ind le micelle. La CMC lè un ...

                                               

Crema (farmacia)

Una crema lè una preparazion vonta che la se aplica la pel. I crem i pören vess cunsideraa prudut de farmacia. Anca i crem per el trüch i henn basaa sura a di tecnich desvilüpaa dai farmacista.

                                               

Demineralizzazion

La demineralizazion lè loperazion de ingegneria de la chimica per trà via i minerai de laqua o dun alter liquid. Normalment, i fa la demineralizazion prima de scaldà laqua, inscí el calcar, ma anca i saa del solfor vann minga giò a sporcà i tubi ...

                                               

Diamant

Ul diamant a lè una furma alòtrupa del carbòni, caraterística dii pressiun volt. Dent in del diamant un àtum a lè ligaa sü cunt quater ólter; la strutüra lè listèssa del silíci e del germàni, e grazzia la fórza dii ligàm carbòni-carbòni a lè la s ...

                                               

Dispersion (qimega)

Una dispersion, o sistema disperdid, lè un sistema bi-faseg ind el qual una fas, ciamada disperdida, discontinua o interna, lè distribuida ind forma de partexelle o gocine ind una segonda fas, ciamada continua, disperdenta o esterna. Una caratari ...

                                               

Dissoluzion (qimega)

La dissoluzion de gas, liqueds o solids denter un liqued o un olter solvent lè un process a travers del qual un solud el va a formar una soluzion ind el solvent istess. Le soluzion solide i è el resultad de la dissoluzion de un solid denter un ol ...

                                               

DNA

L Acid desossiribunücleich, cugnusüü cun la sigla DNA ma anca ADN ind la plœpart dei paes qe i parla lengue romanze a lè un acid nücleich chel tegn dent i infurmaziun genetigh cha hinn dupraa per el desvilüpp el funziunament de tücc i urganism vi ...

                                               

Element chimich

I elemeent chímich a inn sustaanz ca pödenn minga vèss spartí in ólter püssee sémplis. Tütt i elemeent chímich a inn custitüii da àtum ca gann listèss nümer de prutún in del nücli; a quèll nümer chí ga dísenn nümer atòmich e al sa índica cunt la ...

                                               

Eletruchimica

L eletruchimica lè el broch de la chimica chel stüdia i reassiun chimich che süceden in sulüssiun al interfassa dun cundütur deletrun leletrud, che lè un metal o un semicundütur e un cundütur jonich leletrulita e che ghè un trasferiment deletrun ...

                                               

Femtuchimica

La femtuchimica a lè el broch de la chímica física che l stüdia quel che süced in duna reaziun chimica in toch de temp de lurdin di femtusegund 10–15 segund. Grazie ai prim speriment in del camp de la femtuchìmica, lAhmed H. Zewail lha vingiüü el ...

                                               

Föch

El föch o fögh a lè el calur e lenergia lüminusa che vegnen föra per una reaziun chimiga, in particular una cumbüstiun. El culur e lintensità de la fiama dipenden di sustanz cha hinn dree brüsà e di impurez.

                                               

Fülereen

Ul fülereen a lè una furma alutròpica del carbòni; in de la sò versiun püssee cumün, 60 àtum de carbòni sa mètenn insèma in dii trii dimensiun per furmà una strutüra a furma de balèta. Chèla urganizazziun chí la vègn dal vècch anca, asca la strut ...

                                               

Gass natüral

El gass natüral lè el cumbüstibil fosil gasus che lè faa suratütt de metan ed una quantità impurtanta de alter gass me letan, el prupan, el butan, lanidrit carbonica, lAsott, leli el sulfür de idrogen. El gass natüral el se pö truall insema al pe ...

                                               

Grafiit

La grafiit lè la furma del carbòni a pressiun nurmaal. Lè un mineraal muresín, deent del qual ul carbòni a lè ligaa sü cunt trii ólter a furmà un piàn esagunaal; al gà trii eletrúni in dii urbitàj bidimensiunàj ciamaa sp 2 e un eletrún in de lurb ...

                                               

Idrofobia

In qimega, l idrofobia lè la propietà fisega de una molecola qe la mostra repulsion invers laiva; a dirla tœta, besognaress dir qe gè miga una forza de repulsion ciara e neta, ma, una assenza de atrazion totala. Al contrare, le sostanze idrofileg ...

                                               

Jun

In física e chímica, sa ciàma jun un àtum u una mulécula cunt una càrga elétrica, ca la pö vèss pusitíva catiún upüür negatíva aniún; ul prucèss de pèert u ciapà eletrúni a lè la junizazziun. I iuni sa rapreséntenn cunt ul símbul de làtum curespu ...

                                               

Macrumulecula

Una macrumulecula a lè una mulecula de dimensiun grand e pes mulecular elevaa. I macrumulecul a hinn cumün in di sistema vivent e in de la scienza di materiaj. I macrumulecul a hinn despess di pulimer sintetigh, artifiziaj o nadüraj. Per la IUPAC ...

                                               

Manosa

La manosa lè un zœqer adoexos, un monomer dei carboidrads. La manosa lè un epimer C-2 de la glucosa; lè importanta fess ind el metabolism uman, soratœt ind la glicosilazion de vergœne proteine. Tants disorden de la glicosilazion i è assoçads cond ...

                                               

Massa atomica

La màssa atòmica de unisòtup de un elemeent chímich a lè la sò màssa, dàda in duna ünità de misüra UMA de manéra ca lisòtup Carbòni-12 al gà una màssa atòmica de 12. De sòlit, ul valuur de màssa atòmica furnii per un àtum a lè la média de tütt i ...

                                               

Massa muleculara

La massa moleculara dun cumpost chimigh ciamada anca pes mulecular è la massa de dumà una mulecula de quel cumpost lì, espressa in ünità de massa atomiga o UMA o dalton o - me chel süced de solet in chimiga- in g/mol se riferissum a un nümer de l ...

                                               

Mecanism de la reassiun

El mecanism de la reassiun lè linsèma dij prucess elementar che süceden in duna reassiun chimiga. Un mecanism el descrif tütt quel chel sücet in urdin de temp in di pasagg de la reassiun: la descrissiun del stadi de transissiun, dij ligamm che se ...

                                               

Metan (chimega)

El metan lè lidrocarbur alcan pussee sempliz possibel, descovert del Lissander Volta in del 1776. La soa formula chimega a lè CH 4 o anca: Ciaschedun di atom didrogen el se uniss al carboni per mezz don liamm covalent. A lè ona sostanza minga pol ...

                                               

Micella

Una micella lè un agregad de molecole de tensioativ disperdide ind un colloid liqued. La micella tipega lè un agregad qe el se forma ind una soluzion aquosa indov qe i coo idrofil i è in contait cond el solvent, le coe le se strenj intra de lore ...

                                               

Mulecula

In chimica, una mulecula lè la part püssee piscinina de un cumpost che la mantegn i so prupietà; una mulecula lè dunca furmada da atum ligaa. Una prupietà impurtanta di mulecul lè la so furmüla empiriga, che la descriv la prupurziun che ghè tra i ...

                                               

Nafta (combüstibil)

La nafta lè una miscela de idrocarburi druvada cume combüstibil per el mutur Diesel, per riscaldament o per creà energia eletrica, e lè un derivaa da la distilazion del petroli sgresg. La nafta la ghha denter parafina, idrocarburi alifatich da 13 ...

                                               

Neütrun

El neütrun a lè una partisela sübatomiga senza carega eletriga de massa 939.573 MeV/c² o 1.008 664 915 78 u 1.6749 × 10−27 kg, poch püssee dun prutun. El so spin a lè ½, e lè dunca un fermiun. La so antipartisela a lè lantineütrun. El neütrun a l ...

                                               

Nucli (fisega)

Ol nucli a lè ol cirœl de latom, ol sit indovè qe la sa trœva manemàn tuta la so massa ind un spazi picin fiss. Ol nucli a lè formad de partexei ciamade barion, jeneralment proton e neutron ; i neutron a inn de solit plussee dei proton, fœra qe i ...

                                               

Numer dAvogadro

El Nümer dAvogadro, ciamaa inscì in onor del Amedeo Avogadro, e scritt cont el simbol N A {\displaystyle \mathbf {N_{A}} } o N {\displaystyle {\mathcal {N}}} a lè el numer delement che ghhinn denter in dona mol. In manera formala lè definii come ...

                                               

Nümer CAS

El nümer CAS o numer de register CAS in ingles CAS registry number a lè unidentificaziun nümeriga ünega per cumpost chimich, pulimer, sequenz biologich e legh. El nümer CAS a lè faa de trì sequenz de nümer spartii cunt un trat. El Chemical Abstra ...

                                               

Oli (liquid)

L oli, o oi, lè una sustanza liquida che la vonz. El pö vess ricavaa da animal, vegetal o mineral, e lè druvaa in tanta maner. A seconda de loli, el pö vess druvaa cume ingredient in cüsina, cume lübrificant, o cume carbürant.

                                               

Polifenol

Se ge dix polifenoi a una class granda de metabolita segondare, caraterizads de la presenza de almanc un anell benzeneg, cond almanc un sostituent ossidrileg fenoleg, qe i pœl vesser liber, metilads, ligads a zuqer o a acids. Qei qe ge nè de plu ...

                                               

Pont de buidura

El pont de buidura l’è on stat termodinamich, definìi de ‘na cèrta temperadura e pression, in corrispondenza de la qual el succed el procèss de la buidura. In particolar, la temperadura de buidura a l’è la temperadura la qual la tension de vapor ...

                                               

Pression de vapor satur

La pression de vapor d’equilibr i o pression de vapor satur l’è la pression parzial del vapor a contàtt con la superfice del sò liquid che la gh’è quand che se raggiòng l’èquilibri liquid-vapor cioè quand che la velocità de vaporizzazion la ven e ...

                                               

Pulimer

Un pulimer lè una macrumulecula lè una mulecula cunt un pes mulecular propi grand che lè fada sü de toch che se ripeten un bel poo de völt, cha hinn ciamaa ünità strütüraj, e a hinn ligaa intra de lur cun ligam cualent. I esempi püssee cugnussüü ...

                                               

Ragg atòmich

Ul racc atòmich a lè la distànza ca gè dal cénter del nücli fin a lurbitaal püssee de föra, in dun àtum isulaa; de sòlit, al sa misüra in picòmeter 1 pm=10 -12 m upüür in Ångström 1 pm=-10 m. I partisèj del nücli e i eletrúni a inn partisèj quànt ...

                                               

Reaziun chimiga

Una reaziun chimiga a lè un prucess chel trasfurma vüna o püssee sustanz de partenza ciamaa reatif in vüna o püssee alter sustanz ciamaa prudot, de solit diferent di reatif. In duna reaziun chimiga a ghè el surbiment e lemissiun denergia. I reazi ...

                                               

Saa

Una saa a lè un cumpost chimich che lè faa de jun pusitif, ciamaa catiun, e jun negatif, ciamaa aniun. Intra sti jun chì a ghhinn interaziun eletrustatich coulombian repülsif e atratif, che dan pöö el ligam jonich. De solit tücc i cumpost cunt i ...

                                               

Simbul chimich

El simbul chimigh a lè manera cürta de scriv el nom dun element chimigh. De solit a lè de vüna o dò leter, anca se cunt i element sintetigh i leter poden vess trè. I simbul chimigh de tücc i element se tröven in de la taula periodiga. I simbul ch ...

                                               

Soluzion

Ona soluzion lè ona dispersion omogenea de vun o plœ soluds ind vun o plœ solvents, ind proporzion variabil. Ind lina jenerala, se ge dix solvent la sostanza presenta ind quantitaa plœ volta, e qella qe lè de manc se ge dix solud, donca le carata ...

                                               

Stat de la materia

I stat de la materia a hinn i maner che la materia la pö interagì per fa sü di fas umugeni e macruscopich. I esempi püsee cumün chì sü la Tera a hinn i solid, i liquid e i gass ma in del ünivers quel püssee cumün a lè el plasma. Quij cha hinn cug ...

                                               

Sulfamideg

I sulfamideg o sulfonamideg i è un insema de droge qe i gha hvid una importanza granda fess del pont de vista storeg, istess qe al dé de incœ i resta domà poc composts de qella class qé in usaj clineg; i se dopera me antibioteg. Del pont de vista ...

                                               

Temperadura micellara critega

La temperadura de Krafft lè la temperadura minima la quala i tensioativ i se met insema a formar le micelle. La concentrazion micellara critega e la temperadura micellara critega i è i du parameter plussee importants de cognosser per studiar-ga a ...

                                               

Tensioativ

I tensioativ o surfatants i è sostanze qe i è bone de sbassar la tension superfiçala intra un liqued e laria, o la tension interfaçala qe gè intra du liqueds o intra un liqued e un solid. I tensioativ i è doperads fes me deterjents, ajents bagnan ...

                                               

Umidità relativa

L umidità relativa a l’è on indes de la quantitàa de vapor che gh’è dent ind’ona mes’ciada de gas e/o vapor. A l’è definida ‘me ‘l rappòrt de la densità del vapor dent in del mes’ciòzz e la densità del vapor sàtur la temperadura de la mes‘ciada. ...

                                               

Véder

El veder lè un material solid amorf, che de solit lè el prudot duna sulidificaziun svelta dun material viscus. La conseguenza duna svelta sulidificaziun lè che la se furma minga una strütüra cristalina regulara. Se lè pür, el veder lè trasparent, ...

                                               

Β-laitam

Un anell β-laitam lè un laitam cond una strutura de anell eteroatomeg qe el gha un atom de nitrœjen e tre de carbone. Un laitam lè una amide ciclega.

                                               

Muún

In del mudell standard dii partisej, un muun cume simbul) lè una partisela fundamentala cun carica eletrica negativa e spin semi-intregh de 1/2. El muun el ghha una vita media de 2.2 μs, püsee lunga de quela dii alter leptun instabil, mesun o bar ...

                                               

Neütrin

El neütrin a lè una partisela elementara cunt un spin de 1/2, e che lè dunca un fermiun. La sò massa a lè inscì piscinina che dumà grazie a esperiment de poch temp fà cume el Super-Kamiokande lè staa demustraa che lè minga zeru: a lè dumà 100.000 ...

                                               

Acelerazion

In fisega, l acelerazion lè una grandeza qe lindica come la cambia la velocitaa de un ojet in relazion al temp. Çoè, la rapiditaa del cresser o del diminuir de la velocitaa del moviment. In cinematega lacelerazion instantania lè definida come la ...

                                               

Ala (mecanega)

L ala lè la süperfiss urizuntal dun avion che la genera purtanza per via di forz aerodinamich che se ghe desvilüpen de sora. Ind i cas quad che lala lè mia fada da un element ünegh, se parla de "semiala", perchè dividüü in du part giuntà insema. ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →