ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 16



                                               

Tanacetum balsamita

Tanacetum balsamita lè na piànta erbàcea perène de la famìa botànica de le Asteraceae, cunusìda apò a col nòm popolàr de èrba amàra o èrba cazonsèla. Lè uriginària de lAzia ma la sè fàda natüràla en töta lEuropa meridiunàla e centràla.

                                               

Tanacetum siculum

Tanacetum siculum Strobl lè na piànta erbàcea perène de la famìa botànica de le Asteraceae, endémica de la Sicìlia orientàla. Lè na emicriptòfita scapùza, coi gamp che rìa a 30 a 90 ghèi del teré. La se nsomèa a Tanacetum vulgare, la lè piö minüd ...

                                               

Tanacetum vulgare

Lè na piànta erbàcea perène che crès enfìna a 60 ÷ 120 ghèi de altèsa del teré. Lè n grant aromàtica, e lè munìda de n rizòma che rèsta al pél del teré, ramificàt e lignùs. La gha dei gamp che stà sö bèi drìcc, con tàte fòie, striàcc, che tènt a ...

                                               

Taraxacum officinale

El Taraxacum officinale Weber ex F.H.Wigg. en Bresà: sicória o segórgia o pisacà lè na piànta erbàcea de la famìa de le Asteraceae. Lè na èrba de ciós che se tróa facilmènt e che la vé catàda sö suratöt en primaéra per dopràla n cuzìna come èrba ...

                                               

Thuja occidentalis

La Thuja occidentalis, tüia ‘n Lumbàrt, l’è öna spéce de la famèa di Cupressaceae che la è da l’America e dal Canadà e l’è stacia portada ‘n Eüròpa ‘n del méla e òt 1.800 de dovrà per ornamét ‘n di giardì. La Tüia l’è ü sempervért, la crès da i 1 ...

                                               

Thuja orientalis

La Thuja orientalis, tüia ‘n Lumbàrt, l’è öna spéce de la famèa di Cupressaceae che la é da l’Asia e per ès piö precìs da la Cina e da la Corèa e che l’è stacia portada ‘n Eüropa ‘n del méla e sèt 1.700 e piö tarde ‘n America de dovrà per ornamét ...

                                               

Tillandsia

Tillandsia lè n zèner de piànte quàze töte epìfite che gha de piö de 650 spéci acetàde. El fà part de la famìa botànica de le Bromeliaceae. Le piànte de chèsto zèner le crès en ambièncc bèi diversificàcc, dei dezèrcc enfìna a bósch e mucc de lAme ...

                                               

Tradescantia

Tradescantia lè l nòm de n zèner de piànte erbàcee e perèni che fà part de la famìa botànica de le Commelinaceae e uriginàre de lAmerica. La töl dét na setantìna de spéci distribüìde del Canada meridiunàl enfìna a lArgentina setentriunàla. Lè stà ...

                                               

Tradescantia virginiana

Tradescantia villosissima Fraser ex C.B.Clarke Leiandra divaricata Raf. Raf. Tradescantia trachyloma C.B.Clarke Tradescantia virginica var. flexuosa Raf. S.Watson Tradescantia virginica forma albiflora Britton Tradescantia virginica var. glabra N ...

                                               

Tragopogon

Tragopogon lè n zèner che l reönés presapóch 150 spéci, sotaspéci e ìbridi acetàcc de piànte erbàcee de la famìa botànica de le Asteraceae. Lè n zèner uriginàre de lAsia ucidentàla ma al dé de ncö lè natüralizàt en divèrse regiù del mont: Euròpa, ...

                                               

Tragopogon pratensis

El gha na rözèta bazàla co fòie slongàde; del cèntro de chèsta rözèta nas el gamp fiuràl, che l pöl rià a n méter de altèsa. La coròla ligulàda, de culùr zàlt bèl vif, la se derf apéna per na quach ùre dòpo che se léa l sul, e la rèsta seràda a f ...

                                               

Trigonostemon

Trigonostemon Blume lè n zèner de piànte che fà part de la famìa de le Euphorbiaceae e lünech mèmber de la stirpa de le Trigonostemoneae. El töl dét ntra 50 e 60 spéci difundìde ntra desde lIndia a lAustralia.

                                               

Triticum

La paròla Triticum, la fà riferimènt a loperasiù che se fà per separà i grà de formét de la pùla de la pàia. Triticum el völ dì, "el cereàl che bizògna tribià per püdì cönsömàl"; isé come el mèi el vé del latì milium, che öl dì "masnàt", cioè, "e ...

                                               

Triticum aestivum

El Triticum aestivum lè na piànta de la famìa botànica de le Poaceae. Lè cunusìt cóme formét tèner e lè giü dei cereài piö cultiàcc endèl mónt. Se l dòpra ndèl setùr alimentàr per fà sö le farìne che dòpo le ocór per fà l pà e la pàsta, ma lè n i ...

                                               

Triticum dicoccoides

El Triticum dicoccoides o Triticum turgidum ssp. dicoccoides, lè na piànta de la famìa botànica de le Poaceae, mèmber del zèner Triticum che lè chèl endóche ghè dét apò l formét e l far. Lè na spéce tetraploide con 14 cromozòmi. Endèla antichità ...

                                               

Triticum dicoccon

Triticum dicoccon en Bresà: Far ; en Insübregh: Far lè na piànta de la famìa botànica de le Poaceae, parét strèt de la spèlta Triticum spelta e del far pesèn Triticum monococcum. Lè n cereàl che gha n bas rendimènt ma lè stat giü dei prim cereài ...

                                               

Triticum durum

El Triticum durum o Triticum turgidum L. subsp. durum lè na piànta de la famìa de le Poaceae che la aparté al zèner Triticum. Lè cunusìt perlopiö col nòm de formét dür. Lè n formét tetraplòide uriginàt de na ibridasiù ntra dò spéci selvàdeghe emp ...

                                               

Triticum monococcum

El Triticum monococcum lè na spéce botànica de la famìa de le Poaceae che fa part del zèner Triticum, che lè chèl endóche ghè dét el formét e l far. El nòm de la spéce el fa riferimènt al fat che la spighèta de chèsta piànta la pòrta n granì sùl. ...

                                               

Triticum spelta

El Triticum spelta o Triticum aestivum ssp. spelta, lè na piànta de la famìa de le poaceae, emparentàda strèta col formét tèner, ma a diferènsa de chèsto la gha l granì istìt.

                                               

Trollius europaeus

Trollius europaeus lè na spéce de piànta a portamènt erbùs che fà part de la famìa botànica de le Ranunculaceae. Lè uriginària de lEuropa de lAsia ucidentàla ndóche la crès enfìna a 2800 méter söl leèl del mar. La pöl rià a 60 ghèi de altèsa e i ...

                                               

Tussilago farfara

Tussilago farfara lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Asteraceae. Lè lünica spéce del zèner Tussilago. Lè na spéce uriginària de lEurasia, ma lè deentàda familiàr apò a ndelAmèrica Setentriunàla e Meridiunàla ndóc ...

                                               

Tépal

Endèl fiùr de le Angiospermae, se ghe dà nòm de tépali ai antofìi mìa distinguìbii en sépali e pétali. El fiùr del giglio lezebés en càzo evidènt endóche lè mìa fàcil individuà na prìma öciàda, la prezènsa de sépali, perchè i tré antofìi che i fù ...

                                               

Ulmus minor

L Ulmus minor Mill., lè n àlber del zèner Ulmus, de la famìa de le Ulmaceae. Lè na spéce che crès de sòlit a altèse modèste e sö teré calcàrei e sèc. I ezemplàr piö ècc i è stàcc sterminàcc de na malatìa ciamàda grafiósi, cauzàda den fóns de urìg ...

                                               

Vaccinium myrtillus

Ol Vaccinium mirtyllus lè öna spéce de la faméa di Ericaceae e l crès desperlü n di bósch, suradetöt chèi de Paghér e lè ólta mia de piö de sinquanta ghèi.

                                               

Vaccinium vitis-idaea

El Vaccinium vitis-idaea lè ona pienta perenn de la famija di Ericaceae, originaria de lEurasia de lAmerica del Nord. El nomm de la specie el fa riferiment al mont Ida de la Grecia.

                                               

Vertezèl

En botànica se ghe dà nòm de vertezèl a n ensèma de tré o piö fòie, ram o óter órghegn che böta de n gamp al stès leèl. Le fòie che crès endèla gran part de la piànta le ghe và dré a n percórs a spiràl bèl stiràt entùren al gamp. Tat stiràda che ...

                                               

Vinca minor

Lè na piànta erbàcea o n subarbusto, che cuàrcia zó l teré e che mèt raìs a pàrter del caécc isé de furmà de le colònie de gròse dimensiù. Ndèna quach situasiù la pöl rampegà sö nfìna na quarantìna de ghèi de tèra. Le fòie i è sèmper-vérde, opòst ...

                                               

Viola biflora

Viola biflora lè na spéce de piànta erbàcea de la famìa botànica de le Violaceae. Lè na piànta che se tróa n Euròpa, n Sibéria, n Àzia Central, en Cìna, n Pakistan, n Corea del Nòrt, en Giapù e n América del Nòrt.

                                               

Viola culminis

Viola culminis lè na piànta de la famìa botànica de le Violaceae. Lè stàda discriìda per la prìma ólta sö "Natura Bresciana" ndèl 2003 del botànich bresà Franco Fenaroli nsèma co Benito Moraldo. El nòm specifich el fà riferimènt al Gölem, mut de ...

                                               

Viola dubyana

Lè na spéce erbàcea col rizòma che và dré a tèra e gamp che rìa nfìna a 20 ghèi, sènsa pelüria o se pròpe con péi cürcc cürcc. Tìpiche i è le fòie del gamp che n bas i è rotónde con de le capète bèle làrghe e srotondàde crenàde, chèle de la part ...

                                               

Viola odorata

Viola odorata lè na spéce de piànta erbàcea de la famìa botànica de le Violaceae. Lè uriginària de l Europa de lAsia ma lè stàda intruducìda pò a n töt el continènt americà.

                                               

Vitis vinifera

La Vitis vinifera en Bresà: icc ; in insübrich: vid o vidur, lè na piànta lignùza rampicànte che quan che se la làsa crèser lìbera la pöl rià enfìna a 30 méter, ma che, modelàda de la mà de lòm, a pudàla töcc i agn, la rèsta pesèna col portamènt ...

                                               

Wisteria sinensis

Wisteria sinensis lè na piànta rampicànta perène de la famìa botànica de le Fabaceae. La pöl rià a 20 o 30 méter de altèsa quan che rìa tàcas dré a ótre piànte che le ghe fà de sopórt. La se té tacàda a le ótre piànte per mès de ram che ghe gìra ...

                                               

Zea mays

El Zea mays, ciamàt apò màis, lè na piànta tropicàla anöàla de la famìa botànica de le Poaceae. Segónt le statìstiche de la FAO, agiurnàde al dezèmber del 2006 el furmintù lè l cereàl piö cultiàt endèl mónt con de piö de setsènt miliù de tonelàde ...

                                               

Ziziphus zizyphus

El Ziziphus zizyphus lè n boscàl spinùs uriginàre de la Cina, ma che l crès come negót apò a ndèle regiù del mediteràneo. El fröt, cunusìt col nòm de zöbia, lè bù de maià, ma al dé dencö lè póc cunsideràt. Lè amò cultiàt evéce endèl Estrémo Orièn ...

                                               

Öa Francònia

L Öa Francònia, ciamàda ach Imbèrga, l’è öna particolàr qualità de öa che la fà part de la tradisiù agrìcola de la Bergamàsca, ‘ndóe l’è cultiàda da sécoi. L’è dovràda per fà di vì marchiàcc IGP – indicasiù geogràfega tìpega – de culùr bèl rós rü ...

                                               

× Cupressocyparis leylandii

El ciprèss de Leyland Dallim) a l’è ona pianta sempreverda de la famiglia di cupressacei, originaria de l’America settentrionàl ma molto spantegada, ‘me ‘na pianta ornamentàl, in del bascì del Mediterraneo. A l’è on ìbrid infra di du géner divèrs ...

                                               

Acid sulforich

L acid sulforich ciamaa anca Vedriol, nom IUPAC diidrossid de diossisulfer a lè un cumpost chimich cun furmula chimiga H 2 SO 4. El sò nümer CAS a lè 7664-93-9. El par un oli un frach viscus senza culur. A lè vün di acid püssee fort e lè dunca un ...

                                               

Adenosina trifosfad

L adenosina trifosfad lè un compost organeg complex qe al mena enerjia per tirar inants tants process ind le cellule vivente, comè prexempe la contrazion dei muscoi, la propagazion del impuls nervos o la sintes qimega. LATP la se cata ind tœte le ...

                                               

Alcan

I alcan, ciamaa anca parafin, a hinn ona fameja de idrocarbur con furmula chimega CnH2n + 2. I alcan se disen idrocarbur satur perchè ghhann el numer pussee grand possibil de idrògen. A temperadura e pression ambient quij de lor pussee legger a h ...

                                               

Alcol

In chimiga, un alcol a lè un cumpost urganigh induè che al post dun atum idrogen al ghè ligaa un grüp funziunal idrossid -OH. Un alcol al ghha dunca la furmula bruta C n H 2n + 2 O se la cadena a lè verta. I alcol püssee leger a hinn - la tempera ...

                                               

Alojen

I alojen i è i element qimeg del grop 17 de la tavola periodega. Cloro; Àstato. Fluoro; Iodio; Bromo; I alojen i gha la tendenza a robar un eletron per impienesser completalment el so livell enerjeteg plu de fœra, cond la formazion de un anion. D ...

                                               

Amed

L amed o amid lè un carboidrad polimereg fait su de tante unitaa de glucosa ligade insema de ligam glicosideg. Qell polisacared qé i la fan su le plu tante piante verde comè salvataj de enerjia. Intra i carboidrads lè qell qe ge nè de plu ind la ...

                                               

Amfifileg

Un amfifil lè un compost qimeg qe el gha denter sies dei grœp idrofil, sies lipofil. A qei composts qé se ge pœl dir amfifileg o amfipateg. Qelle sostanze qé le costituess i tampei de una quantità granda de aree de ricerca sies ind qimega qe ind ...

                                               

Antibioteg β-laitameg

I β-laitameg i è una class de antibioteg qe i ge impedex ai batere de far sœ la so pared cellulara, per inibizion de la transpeptidasis, un enzima qe el forma dei legam incroxads qe i fa vegner plœ forta la strutura del peptidoglican, component f ...

                                               

Aqua

L aqua, agua o aiva a lè on compòst chimegh, trasparent, inodor, insipid, formaa de idrògen e ossigen, e la soa formula chimega lè H2O. In don staat pussee impur la crea pioeuva, el mar, i lagh. In del stat natural, laqua la sa troeuva meessedada ...

                                               

Astruchimica

Lastruchìmica lè el stüdi di element chìmich che ghhinn in del spazi, suratüt in di nivul de gass mulecular, de la sò furmaziun, interaziun e destrüziun. Podum dì che lastruchìmica a lè chimica e astrunumia insema. Lastruchìmica la ghhaa de spess ...

                                               

Atum

Un àtum a lè la paart püssee piscinína de un sistéma chímich; saría a dí ca lè la quantità mínima de un elemeent chímich ca la mantègn i sò prupietà. Anca sa la paròla àtum la vègn dal grech atomos, cal vöör dí minga spartíbil, al sè descuveert d ...

                                               

Buidura

La buidura a l’è el fenòmen fisegh de vaporizzazion che ‘l riguarda tutta la massa de on liquid per via de la fornidura de calor. Quèsta transizion de fase chì la succed domà in corrispondenza de la temperadura de buidura, che per ona cèrta press ...

                                               

Chimica urganiga

La chimica urganiga la stüdia i caraterìstich chìmich e fisich di mulècul urgànich. Se üsa ciamà cumpost urgànich i cumpost del carbòni, asca i ossid, lacid carbonich e i sò saa, ed una quej altra eceziun. Lagetif" urganiga” lera staa dupraa perc ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →