ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 14



                                               

Myosotis

Myosotis, lè n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Boraginaceae. El töl dét na trentìna de spéci acetàde. Adognimòdo, le piö tàte de chèste le gha fiùr pesègn de n ghèl de diàmetro, con sich pétali celèscc che crès ensìma ai ga ...

                                               

Narcissus poeticus

Lè fàcil de reconóser per vìa dei sò fiùr sùi de 4-6 cm de diàmetro co 6 segmèncc biànch e n tübo zàlt ciàr en bèl tòch piö cürt nfìna a 2.5 mm co lòrlo rós e a capète. El gamp el rìa nfìna a 50 cm; le fòie i è strète strète, piö o méno vérde-cel ...

                                               

Ornithogalum

Ornithogalum lè n zèner de piànte bulbùze de la famìa botànica de le Aparagaceae che töl dét presapóch 180 spéci. Le piànte de chèsto zèner se le tróa en Europa e ndèl Sud Africa aisebé che sèrte spéci se le tróa apò en zòne come l Càucazo.

                                               

Ornithogalum umbellatum

Ornithogalum umbellatum lè na piantìna bulbùza perène de la famìa botànica de le Asparagaceae, uriginària de lEuropa centrala e meridiunala, del nordèst de lÀfrica e sudòvest de lAsia. EndelAmerica setentriunàla, lè cultiàda come pianta ornamintà ...

                                               

Ostrya

Ostrya, lè n zèner de piànte che töl dét 10 spéci de àlber de dimensiù pötòst pesène, a fòie che cröda n envéren e che fà part de la famìa botànica de le Betulaceae. Lè uriginàre de lEuropa meridiunàla, de lAsia meridiunàla e orientàla, de lAmeri ...

                                               

Ostrya carpinifolia

La tàera la gha l trónch drit e la chiòma tiràda nsèma e n pó bislónga; le sò fòie i è ovài, bislónghe e cól òrlo a capète; la nervadüra principàla lè bèla evidènte. I fröcc i è achéni a gràta de culùr biànch/vért.

                                               

Oxalis acetosella

Oxalis acetosella lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Oxalidaceae. Lè uriginària de lEuropa de na part de lAsia. El nòm sapecìfich el se referés al saùr àgher che gha le sò fòie.

                                               

Oxalis corniculata

Oxalis corniculata lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Oxalidaceae. Lè mìa ciàr de che bànda che la sàpes uriginària ma se pènsa che la pöde véser na piànta del vècc mónt. Lè cunsideràda nvazìva per i giardì, per ...

                                               

Oxalis pes-caprae

Oxalis pes-caprae lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Oxalidaceae. Lè na piànta uriginària de lAfrica Meridiunàla ma la sè ngeneràda pò a n Euròpa, n Austràlia e Stati Ünìcc, ndóche lè cunsideràda nvazìva.

                                               

Pedùncol

El pedùncol – o as fiuràl – lè, n botànica, en ramilì picinì, piö o méno lónch, endóche nsìma ghè tacàt el fiùr o n ensèma de fiùr. El gha la strütüra de n stél e l gha la funsiù de fà rià la lìnfa ai fiùr che l tè sö. El pöl enserìs la sèa de le ...

                                               

Peghéra (bósch)

La peghéra lè ü bósch de montagna che l ciapa l nòm dal Picea abies, che lè öna Gimnosperma de la faméa di Pinaceae, pianta de prim ùrden, ólta cioè fina a 40 - 50 méter. I peghére i è di bósch che i se tróa tra i 900 e i 1.900 méter. Ol Peghèr l ...

                                               

Peregóne

El peregóne lè n càzo particolàr de pereànse che lè caraterìstica de chèi fiùr endóche i pétali e i sépali i è mìa diversificàcc. En sèrte fiùr lè mal fà a diversificà i elemèncc del càles e chèi de la coròla cioè lè mìa isé fàcil catà fò quai ch ...

                                               

Pereànse

El pereànse lè na strütüra del fiùr che la corespónt la part che stà entùren ai òrgani sesuài; lè la part mìa reprodutìva dal fiùr. Lè furmàda de du tìpi de elemèncc: La coròla, furmada dei pétali, che i è i elemèncc che de sòlet i è culuràcc. La ...

                                               

Pestél

El pestél o ginecèo lè la pàrt feminìl del fiùr, furmàda de tré elemèncc morfològich che i è fondamentài per la clasificasiù de le spéci n botànica. Endèla strütüra piö sèmplice, l ginecèo fa nì n mènt la fùrma de n fiàsch, có: la pàrt ensìma, de ...

                                               

Petroselinum crispum

Al Petroselinum crispum lè una pianta bienal, uriginaria di zonn mediterrani. La cress deperlee int i bosch e int i praa di zonn a clima temperaa; la patiss fort l fregg.

                                               

Physoplexis

Physoplexis lè n zèner monotìpich de piànte che fà part de la famìa botànica de le Campanulaceae. Lünica spéce lè Physoplexis comosa Schur. Lè uriginària de lEuropa de lItàlia setentriunàla nfìna la Slovénia.

                                               

Picea abies

Ol Picea abies, lè öna Gimnosperma de la faméa di Pinaceae, lè öna pianta de prim ùrden, cioè ólta fina a 40 - 50 méter, che la é da lEuròpa del nòrd e da lEuròpa orientàl e la crès selvàdega in di montagne de sólet da i 900 méter a i 1.900 ma la ...

                                               

Pinguicula alpina

La Pinguicula alpina lè na spéce de piànte carnìvore uriginàre de la setentriunàla de lEurasia. Lè giöna de le spéci de Pinguicula piö difundìde, tat che se la tróa endèle regiù de mut de lIslànda nfìna a lHimalaya. La crès en töta la cadéna alpì ...

                                               

Pinus mugo

El Pinus mugo Antonio Turra 1765 in lombard ucidental: mögh ; in todesch: Bergkiefer ; in frances: pin de montagne a lè on alber de la fameja botànica de le Pinaceae che al se pö truvaa sörtüt sö i munt püssee de 2000 m. o in Nord Europa.

                                               

Pisum sativum

El pisum sativum lè na spéce de piànta anöàla de la famìa de le luguminùze, cultiàda en pó nper töt endèl mónt, per vìa de la sò somésa, che lè bùna de maià de sòlit la vé dopràda come verdüra, o come maià per le bès cie. El granì de roaiòt el fo ...

                                               

Pittosporum

El Pittosporum a l’è on géner de piant de la famiglia di Pittosporacei, originari de l’Africa, l’Asia, l’Australia e i ìsol del Pacifich. Quèll gener chì el tira denter di piant a contégn arbòreo e arbistìv, che pòden raggióng divèrsi meter de al ...

                                               

Pittosporum tenuifolium

El Pittosporum tenuifolium a l’è on arbùst originari de la Noeuva Zelanda che l’è part de la famiglia di Pittosporacei. El géner Pittosporum che la specie tenuifòlium ghe partén el tira dent circa 150 speci. A hinn di arbùst dopràa soratutt per f ...

                                               

Pleiospilos

Pleiospilos lè n zèner de piànte suculènte che fà part de la famìa botànica de le Aizoaceae uriginàre del Sudafrica. Lè n zèner emparentàt col zèner Lithops.

                                               

Plumbago auriculata

Plumbago auriculata lè na spéce de piànta a portamènt de boscài che fà part de la famìa de le Plumbaginaceae. Lè cunusìda come piànta ornamentàl en Europa, ma lè uriginària del Sudáfrica endoche lè endémica. Lè na spéce che crès en frèsa e la pöl ...

                                               

Polygala chamaebuxus

El sistéma de clasificasiù de Cronquist el mèt la famìa de le Polygalaceae endèl ùrden de le Polygalales, nvéce el sistéma modèrno de clasificasiù APG el la mèt endèl ùrden de le Fabales. Endèl zèner Polygala ghè dét en gran nömer de spéci. Sèrte ...

                                               

Populus

Lalbera l’è un jener de pianta de la fameia de le Salicaceae qe la comprend pressapoc trenta tipi de piante, qe in latin le se ciama tœte populus, qe le cress soratœt ind el emisfer boreal.

                                               

Potentilla nitida

Potentilla nitida lè na piànta erbàcea a portamènt prostràt che fà part de la famìa botànica de le Rosaceae. Lè na piànta erbàcea de dimensiù pesène che càmpa divèrsi agn. La raìs lè a ficù, el gamp bazàl lè lignùs e prostràt, lè töta cuarciàda z ...

                                               

Potentilla tabernaemontani

Potentilla tabernaemontani lè na spéce erbàcea del zèner Potentilla, inserìt endèla famìa de le Rosaceae. Lè na piànta de urìgin Europèa e che crès en ambièncc sèch, pridùs e calcàrei, endèi pracc, en bànda a le stràde e ndèle scarpàde.

                                               

Primula

Primula lè n zèner de piànte anöàle o perèni de dimensiù pesène che fà par de la famìa de le Primulaceae. Le spéci de chèsto zèner le crès spontànee en töt lemisfér nòrt le gha fòie bazài a rözèta, con o sènsa gambì, fiùr bèi culuràcc reünìcc en ...

                                               

Primula daonensis

Piànta che rìa mìa ai 10 ghèi, fòie lanceolàde, atenuàde denàcc e con dei décc. Pelüria de 0.15÷0.3 mm con dele ghiandulìne aràncio/róse. Gambì de 2÷5 mm, che và dei 1/30 ai 1/7 de la longhèsa del gamp. I lòbi del càles i è ovài, otùzi. La coròla ...

                                               

Primula farinosa

Lè na piànta perène co le raìs fasicolàde sitìle e biànche. El gamp lè sènsa fòie, de sesiù circolàr co apéna n brìs pelüria biànca. El vé alt 8-1530 ghèi. Le fòie bazài i è lónghe dei 2 ai 8 ghèi le fùrma na rözèta. I è de fùrma lineàr o lanceol ...

                                               

Primula glaucescens

Primula glaucescens lè na spéce de piànta piötòst ràra de la famìa botànica de le Primulaceae che se tróa apéna sö le Prealpi e Alpi lombàrde e del Trentì.

                                               

Primula halleri

Lè na piànta perène, erbàcea, conden rizòma cürt, i gamp che pórta i fiùr i stà sö bèi dricc e la vé alta ntra 12 e 30 ghèi. Le fòie le fùrma na rözèta bazàl, i è carnùze e lanceolàde, lónghe 6÷12 ghèi, piö làrghe ndèla metà de sóta, I è bianche- ...

                                               

Primula minima

Fùrma Biològica: H ros - Emicriptòfite rosulàde. Lè na piànta de dimensiù pesène che de spès la fùrma dei squacc a tapé mìa tat gràncc per mès de n rizòma lignùs lónch e ramus, cuarciàt zó de fìbre scüre e dei quài part de le raizìne lónghe e piö ...

                                               

Primula spectabilis

Primula spectabilis lè na spéce de piànta piötòst ràra de la famìa botànica de le Primulaceae che se tróa apéna sö le Prealpi bresàne, del trentì e ndèn quach stasiù n Vèneto nfìna al Grappa.

                                               

Primula vulgaris

Primula vulgaris Huds. Hill e Primula grandiflora Lam) lè na spéce de piànta de la famìa botànica de le Primulaceae.

                                               

Prunella

Prunella lè n zèner botànich che fà part de la famìa de le Lamiaceae. I è piànte a portamènt de èrba cunusìde perlopiö perchè dopràde n erburisterìa. I è uriginàre de lEuropa, Asia e Amèrica setentriunàla. Le gha na nfiurescènsa bèla spèsa che se ...

                                               

Prunus

Prunus lè l nòm de n zèner botànich inserìt endèla famìa de le Rosaceae. El té nsèma de piö de duzènt spéci de piànte a portamènt de piànta o de boscàl, ntra le quài ghè la brògna, lambrognàga, el pèrsech, la saréza, la maréna e la màndola, che i ...

                                               

Prunus armeniaca

La pianta de mognagh o anca erbiciòcch in del milanès andaghée a lè una pianta che la fa part de la fameja di Rosaceae, e dal gener di Prunus. Al Linné el cherdeva che leva una pianta urigenaria de lArmenia, da indè che l vegn al nom specifegh "a ...

                                               

Prunus domestica

La pianta de brugn a l’è ona pianta de la famiglia di Rosacei che la prodùss di frutt conssùd cont el nòmm de brugna. L’è originaria de l’Asia, in partìcolar de la zòna del Caucaso, e poeu l’hà taccàa a vèss coltivada anca in Siria, soratutt a Da ...

                                               

Prunus persica

Ol Pèrsech lè öna piànta de la famèa de le Rosaceae che la fà ü fröt che spöl mangià, dóls e gustùs, che lè ciamàt pèrsech. Lè öna spéce che la é de la Cina.

                                               

Pteridophyta

I pteridofitt, segond quajvun di criteri de classificazión, hinn ona division de piant criptogàm vascolàr chea la quàl partegnen di specie conossùd de sòlit come fires, licopòdi, equisét. Quèj piant chì hinn cormofìtt: hinn fàa su d’on fust, de r ...

                                               

Pulsatilla alpina

Pulsatilla alpina, lè na piànta de la famìa botànica de le Ranunculaceae. La crès söi mucc de lEuropa centràla de lEuropa Meridiunàla del cèntro de la Spàgna nfìna la Croàsia. Dei 1200 ai 2700 méter söl leèl del mar.

                                               

Pàpo

El pàpo, n botànica, lè chèl ciöfèt de pelacì lizimbrì, sèmpe o piümùs - che se tróa nsìma a sèrte fröcc o a sèrte granì de somésa - che gha la funsiù de aidià la dispersiù de la somésa sóta lasiù del vènt ensurnamènt anemòcor. Lè n urghinì che s ...

                                               

Pétalo

El pétalo lè giü dei elemèncc che fùrma l fiùr de le Angiospermae. Lè levulusiù de na fòia che ndèl cors del tép la sè trasfurmàda e che, ensèma ai óter elemèncc la fùrma la coròla de n fiùr.

                                               

Quercus

El Quercus lè l zèner de la famìa botànica de le Fagaceae ndóche ghè dét le piànte che sè üs ciamà rùer. Chèsto zèner lè uriginàre del emisféro nòrt, e ghè dét piànte che fa crödà le fòie n envéren e piànte che le fòie i a té sö. Le spéci de chès ...

                                               

Quercus pubescens

El Quercus pubescens, lè na piànta de la famìa de le Fagaceae uriginàre de lEuròpa centràl e meridiunàl, de la Türchìa de la Crimèa.

                                               

Quercus robur

El Quercus robur, anca ciamada in temp andaa Rugura Tudesca a lè un Arbur a Föja de la fameja di Fagaceae. Un mügg de rugur tüt insema l vegn ciamaa Ruguree.

                                               

Ranunculoideae

Ranunculoideae lè na sota-famìa de piànte che fà part de la famìa botànica de le Ranunculaceae. Chèsta sota-famìa lè furmàda de le suduviziù elencàde ché sóta:

                                               

Ranunculus ficaria

La gha raìs tüberùze cilìndriche che se ngròsa arènt la superfìce del teré. Le fòie i è grànde de piö de n ghèl de fùrma ovada-cordada, entréch o crenàt, de culùr vért scür e löster, e conden gambì bel lónch. I fiùr i è sùi, ermafrudìcc, atinomòr ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →