ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 13



                                               

Haworthia truncata

Haworthia truncata var. maughanii Poelln. Halda Haworthia truncata var. truncata

                                               

Helianthemum apenninum

Helianthemum apenninum Mill., lè na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Cistaceae. Lè na piànta sufruticùza, che rìa a 5÷30 ghèi de altèsa, la pöl stà n pé bèla drécia portamènt erèt o sedenò ìga di ram che i cór zó bas söl teré portamènt p ...

                                               

Helianthemum nummularium

Lè na piànta che la fà sö tacc ram, al pé lè lignùza e la pöl rià nfìna a 50 ghèi de altèsa. Le fòie i è lanùze biànche o grìze, lanceolàde condèle stìpole lanceolàde al pé del gambì. I fiùr i è zalcc con sich pétali de 6÷12 mm. El fröt lè na càp ...

                                               

Helianthus tuberosus

Helianthus tuberosus lè na spéce de piànta de fiùr perène de la famìa botànica de le Asteraceae e en Lumbàrt e en lèngua italiàna i è ciamàcc Topinambur. Ol nòm del gèner, compàgn de chèl del girasùl, lè Helianthus, paròla che la é dal Gréch antì ...

                                               

Helleborus

Helleborus lè n zèner de piànte che fà part de la famìa botànica de le Ranunculaceae. El töl dét alméno 20 spéci de piànte perèni e erbàcee de spès vilinùze. El zèner lè uriginàre de lEuropa, de la Gran Bretagna la Spàgna e al Portogàl e a vìa ve ...

                                               

Helleborus foetidus

Helleborus foetidus L. 1753 lè na spéce botànica che fà part de la famìa de le Ranunculaceae. Lè na piànta uriginària de lEuropa ucidentàla, de lInghiltèra, Portogàl e Spàgna nfìna a n Germània e Italia endóche la crès en zòne de mut.

                                               

Helleborus niger

L Helleborus niger lè na piànta de la famìa botànica de le Ranunculaceae, uriginària de lEuropa centràl de lÀzia Minur. La crès en regiù muntagnùze, Àlpi, Apenìni, Carpàsi, endèle radüre e ndèi bósch mìa tròp spès, sö teré calcárei. Lè na piànta ...

                                               

Himantoglossum

Himantoglossum L., 1753, lè n zèner de piànte erbàcee monopodiàle e terèstri, clasificàde ndèla sotastìrpa de le Orchidinae. Le crès en Europa e ndèla Regiù Mediterànea.

                                               

Hordeum vulgare

El Hordeum vulgare lè na piànta anuàla de la famìa botànica de le Poaceae. Lè n cereàl de gran emportànsa tat per le bès ce come per i òm e al dé dencö lè l quint cereàl piö cultiàt endèl mónt 53 miliù de ètari.

                                               

Humulus lupulus

El Humulus lupulus ertìs), lè giöna de le trè spéci de piànte del zèner Humulus, de la famìa de le Cannabaceae. Uriginària de Euròpa, Asia ucidentàla e Amèrica setentriunàla.

                                               

Hydrangea

El nòmm pussée spantegàa lè ortensia nòmm popolàr e l ven d’on alter nòmm scientìfich de l’istèss gèner, Hortensia, che ‘l gh’è stàa dàa del naturalista Philibert Commerson che l’hà "desquattada" in del 1771 in del cors don longh viàgg de studi a ...

                                               

Hyoseris

Hyoseris lè l nòm de n zèner de piànte erbàcee che fà part de la a famìa de le Asteraceae. I è uriginàre de la regiù del Mediteràneo. El zèner lè stat discriìt del Linèo e püblicàt endèl Species Plantarum 2: 808-810?, endèl 1753.

                                               

Hyoseris radiata

Lè na piànta erbàcea che gha fòie perèni. Le fòie i è reünìde endèna rözèta bazàl; i è fòie a fùrma bislónga ma dividìde n tacc lòbuli triangolàr, conden giü terminàl. I fiùr i è reünìcc endèn capulì de culùr zalt bèl vif de la fùrma tìpica de le ...

                                               

Hypochaeridinae

Hypochaeridinae lè na sota-stìrpa de le Cichorieae che lè na stìrpa che fà part de la famìa de le Asteraceae de la sota famìa de le Cichorioideae. De chèsta sotastìrpa fà part i zèner elencàcc ché sóta: Scorzoneroides Urospermum Prenanthes Hypoch ...

                                               

Hypochaeris

Hypochaeris lè n zèner de piànte fanerògame che fà part de la famìa botànica de le Asteraceae. Le spéci de chèsto zèner i è piànte erbàcee anöàle o perèni, che de sòlet le fà sö na nfiurescènsa a capulì zalt ligulàt. Se fà cönt che l nömer de spé ...

                                               

Hypochaeris maculata

El fröt lè n achénio col bèch i è dèle nùcule töte precìze ntra de lùre, con ensìma n pàpo uniseriàt en ùrden de sétole ünech co le sétole töte piümùze la stèsa fòza. La dimensiù del fröt lè de 10 ÷ 17 mm.

                                               

Hypochaeris uniflora

La Hypochaeris uniflora lè na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Asteraceae. Se la tróa n töta la cadéna alpìna e apò a ndèi Balcani e söi Carpàsi.

                                               

Ilex aquifolium

L Ilex aquifolium, lè n arbùsto o n àlber pesèn, che pöl rià a 6 o 7 méter de altèsa col trónc drit, na chiòma a fùrma piramidàl, che l tra fò i ràm fin de tèra e che l pöl rià a scampà nfìna a 500 agn, aisebé che de sòlit el rìa mìa a 100 agn.

                                               

Inviada al fruttì

In agricoltura l inviada al fruttì l’è la fase iniziàl del svilùpp di frutt che la ven dòpo de la fioridura. A l’è vun di moment pussée important del svilùpp del futùr raccòlt. La rappresenta el rappòrt infra el nùmer de frutt che ne vegnen foeur ...

                                               

Iris graminea

Iris graminea lè na spéce de la famìa botànica de le Iridaceae tìpich de lEuròpa, nfìna la Rüsia ucidentàla. Lè bastànsa frequènte a le altèse medio-bàse de larch alpì orientàl, méno nde chèl ucidentàl. La pöl crèser enfìna ai 800 méter söl lièl ...

                                               

Jovibarba

Jovibarba lè n zèner de piànte de fiùr suculènte che töl dét 14 spéci diferènte e che fà part de la famìa botànica de le Crassulaceae. Lè mparentàt strèt col zèner Sempervivum del qual sèrte ólte lè mìa tat fàcil de distìnguer, sura de töt semài ...

                                               

Juglans nigra

Ol Juglans nigra, specie de la famèa di Juglandaceae, lè öna pianta ólta fina a 30 e piö méter, che la é da lAmericadel nòrd e lè stacia portada n Euròpa e lè cultiada per ol sò lègn e per ornamènt.

                                               

Juglans regia

Ol Juglans regia, specie de la famèa di Juglandaceae, lè öna pianta ólta fina a 25 méter, che la é da lAsia Minùr e lè stacia portada n Euròpa e lè cultiada per i sò fröcc e suradetöt per la sò lègna.

                                               

Kerria japonica

La roeusa del Giappón a l’è ona pianta de la famiglia di Rosacei. L’è l’ùnega specie del géner Kerria. L’è originaria de lAsia, in particolar de la Cina e del Giappon, ‘doe la ven ciamada Yamabuki. L’hà ciapàa el nòmm del William Kerr, che l’hà i ...

                                               

Lactuca alpina

Lactuca alpina lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Asteraceae. Laltèsa média che chèsta piànta la pöl rià lè de 8 ghèi mìnim 50 ghèi; màsima nfìna n méter e mès o du. La fùrma biològica de la spéce lè emicriptòfit ...

                                               

Laurus nobilis

De già che despèss el ven podà, el se presenta ‘me on arbùst de vari grandèzz, ma in realtà l’è on ver e pròppi alber alt fin a 10 meter con di ramm suttìl e pelàa che fànn su ona densa coròna a piràmid. El legn de la pianta l’è aromatich e ‘l ma ...

                                               

Leontopodium alpinum

El Leontopodium alpinum lè na pienta de la fameja di Asteraceae e vöna di pient alpin püssee cugnussüü al mund.

                                               

Leucanthemopsis

Leucanthemopsis lè n zèner de piànte erbàcee perèni che fà part de la famìa de le Asteraceae. Le gha laspèt che se nsomèa le margheréte de prat, cioè n capulì de fiùr zàlcc töcc tacàcc ensèma encurunàcc de pétali ligulàcc biànch.

                                               

Leucojum vernum

El Leucojum vernum lè na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Amaryllidaceae, uriginària de lEuròpa centràla e meridionàla. Lè prezènte endèl arc Alpì, endèi Apenìni setentrionài, endèi Balcàni e n Germània centràla e meridionàla.

                                               

Ligustrum

El nòmm de quèll gener chì el deriva d’on nòmm antigh in latìn, giamò dopràa del scricciàtt, ammirali e naturalista romàn Gaio Plinio Second 23 – 79" e del poèta romàn Virgilio 70 a.C. – 19 a.C., per i piant de sòlit ciamàa" olivètta” e" cabrosèl ...

                                               

Ligustrum sinense

El Ligustrum sinense a l’è ona specie de ligustrum originari de la Cina, del Taiwan e del Vietnam. A l’è anca naturalizzàa a Réunion, in di Isol Andaman, ind lIsola Norfolk, in del Costa Rica, l’Honduras, elPanama e ind la pupàrt di Stat Unii del ...

                                               

Ligustrum vulgare

El Ligustrum vulgare bròssen o cabròssol), lè na spéce de la famìa botànica de le Oleaceae. Lè uriginàre de lEuròpa de lÀzia, e l crès endèi bósch ciocàcc al sul.

                                               

Lilium martagon

Lilium martagon, lè na piànta de la famìa botànica de le Liliaceae, che crès endèi bósch e ndèi pòscc a lómbra dei 300 ai 2000 méter söl leèl del mar.

                                               

Liriope (pianta)

El Liriope a l’è on géner piant bass compagn de l’èrba, de l’asia orientàl e sud-orientàl. Quajvuna di speci la ven despèss dopràda in del paesismo di latitudin temperàa. Segond la classificazion APG III, el ven miss ind la famiglia di Asparagace ...

                                               

Lithops

Lithops lè n zèner de piànte suculènte che fà part de la famìa botànica de le Aizoaceae uriginàre de lAfrica australa. I è cultiàde dei apasiunàcc de piànte gràse e i è cunusìcc col nòm popolàr de "balòcc vif". En natüra de spès la piànta la rèst ...

                                               

Lonicera

La Lonicera L. 1753 a l’è on géner de piant spermatofìtt bicotilédon che partégnen la famiglia di Caprifoliacei, originari de l’America de l’estrèmm eriént. I piant de quèll géner chì, in lengua lombarda occidentàl gh’hànn divèrsi nòmm, in partic ...

                                               

Lonicera nitida

La Lonicera nitida a l’è na specie de pianta angiospèrma de la famiglia di caprifoliacei. Despèss, la ven doprada per fa su i sces. L’è sòlita a vèss doprada anca ‘me pianta tappezzanta per in di giardìn cittaditt.

                                               

Magnoliophyta

Magnoliophyta lè l nòm den taxon de piànte colocàt endèla categurìa tasonòmica de divisiù, che ndèl sistéma de clasificasiù del Cronquist 1981 el cuincìt endèla sò circuscrisiù con chèla che ndèn quac óter sistéma de clasificasiù lè ciamàda angio ...

                                               

Malus communis

El Pum, el so num scientìfich l’è: Malus communis, l’è na früta de la piànta umònima. La sò urìgin lé lAsia. Al dì dincö, cun la cunservasión frigurìfera, se pöd truà el pum tüt lan.

                                               

Malva sylvestris

Malva sylvestris lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Malvaceae. Lè na spéce che se tróa facilmènt en töta Europa dré ai sentér e ndèi teré tat chèi cultiàcc come chèi mìa cultiàcc.

                                               

Malvaceae

Le Malvaceae i è na famìa de piànte che fa part del ùrden de le malvales. La reönés piànte erbàcee, lignùze o boscài. De chèsta famìa fa part ntra i óter l Ibìsco, la malva e la piànta del cutù.

                                               

Malvoideae

Malvoideae lè na sotafamìa de piànte de fiùr che fà part de la famìa de le Malvaceae. La famìa de le Malvaceae lè dividìda n 9 sotafamìe, Malvoideae lè giöna de chèste. La corcoscrisiù de la sotafamìa Malvoideae de Kubitzki e Bayer la töl dét 4 t ...

                                               

Matricaria recutita

La Matricaria recutita lè öna spéce de la famèa di Asteraceae che la fiorés de Màgio a Agóst. L’è ólta da dés a quaranta ghèi, la nfiurescènsa lè granda da 1 a 5 ghèi. I fìùr i è udurùs e i s ì dóvra per di nfusi antispàsem e piö ‘n generàl per s ...

                                               

Mecardonia

Mecardonia lè n zèner botànich che fà part de la famìa de le Plantaginaceae. Segont el sistéma de clasificasiù de Cronquist envéce lìa de nseréser endèla famìa Scrophulariaceae. Le spéci de chèsto zèner le crès perlopiö en Amèrica meridiunàla e n ...

                                               

Mecardonia procumbens

Mecardonia procumbens Small lè na piànta erbàcea uriginària de le regiù tropicàle e sub-tropicàle de le Americhe, ma che la sè difundìda endele zòne piö càlde de töcc i cuntinèncc föra che ndèl Antàrtich. Se la tróa apò a n divèrse de le ìzole ch ...

                                               

Mespilus germanica

Ol Mespilus germanica, specie de la famèa di Rosaceae, l crès salvàdech in de l Euròpa del sud e n de lAsia Minùr, sö i còste ach pié de préde e piö de rar in di bósch.

                                               

Minuartia

Minuartia lè n zèner de piànte erbùze de dimensiù pesène che fà part de la famìa botànica de le Caryophyllaceae. Lè n zèner uriginàre de lAsia, de lEuropa de lAmèrica setentriunàla. I è piànte de dimensù pesène che crès en ambièncc con cundisiù c ...

                                               

Moehringia

Moehringia lè n zèner de piànte de la famìa botànica de le Caryophyllaceae. Le piànte de chèsto zèner se le tróa apéna ndèle zòne temperàde del emisfér boreàl. El zèner Moehringia lè stat discriìt per la prìma ólta del Linèo ndèl 1753. Le spéci c ...

                                               

Moehringia concarenae

Moehringia concarenae lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Caryophyllaceae. Lè na spéce che crès apéna ndèi mucc ntra la pruvìncia de Brèsa e chèla de Bèrghem.

                                               

Moehringia markgrafii

Moehringia markgrafii lè na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Caryophyllaceae. Lè na piànta ràra fés, de la quàl le üniche stasiù cunusìde le se tróa ndèl cümü de Bàrghe, n pruvìncia de Brèsa.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →