ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 12



                                               

Cucurbita pepo

Lè öna pianta anöala col gamp erbadegh flesibol. La pianta la fà sö dei fiùr monosesuàcc. I fiur mascc i è stérii, ma nesesàre per lempolinassiù dei fiùr fèmina, che i narà a furmà l fröt. Lempolinassiù la sa cumbina grasie a i nsècc o al vènt és ...

                                               

Cyclamen purpurascens

Cyclamen purpurascens lè na spéce de piànta che fa part de la famìa botànica de le Primulaceae. Lè uriginària de lEuropa.

                                               

Cymbalaria

Cymbalaria lè n zèner furmàt de presapóch 10 spéci de piànte perèni e erbàcee, uriginàre de lEuropa Meridiunàla. Segont i métodi de clasificasiù tradisiunài, chèsto zèner lìa nserìt endèla famìa botànica de le Scrophulariaceae, ma i stüde piö mod ...

                                               

Cymbalaria muralis

Cymbalaria muralis lè na piànta erbàcea de la famìa botànica de le Plantaginaceae ma lè stàda per tat tép inserìda ndèle Scrophulariaceae. Lè uriginària de Euròpa mediterànea ma la sè natüralizàda n divèrsi óter pòscc.

                                               

Cynodon dactylon

La Gramègna róssa ach: fenaröl ; nom latì Cynodon dactylon L. Pers) lè öna pianta erbàcea de la faméa di Poaceae Graminacee che la düra co n döna raìs che la stréssa féss tàt, ramificada e che a i grópp la gh à raìs e cassàdene ch i fa sö i borèi ...

                                               

Cypripedium calceolus

Lè na piànta che se tróa en pó en töt lemisféro nòrt de lEuropa, nfìna a lAsia e lOcéano Pacìfich. Lè prezènte sö le Alpi e sö lApenìno ma apéna endèl teretóre lAbruzzo. La crès en zòne alberàde ma mìa spèse, en teré calcàrei e ömecc. El nömer de ...

                                               

Càles

El càles lè l prìm vertezèl del pereànse endèl fiùr de le Angiospermae. Lè furmàt de elemèncc fiurài ciamàcc sépali che de sòlet i è de culùr vért. A segónt de la fuziù dei sépali ntra de lur, se pöl defenéser du tìpi de càles: càles gamosépalo: ...

                                               

Daphne

Daphne lè n zèner de piànte a portamènt de boscài che se tróa suratöt n Eurasia e discriìt per la prìma ólta del Linèo endèl 1753. El fa part de la famìa botànica de le Thymelaeaceae e lè furmàt de presapóch na setantìna de spéci tat perèni che a ...

                                               

Daphne laureola

lè na piànta sèmper-vérda che n prensépe de primaéra fà sö dei fiurilì vért-zaldì ragrüpàcc en racemi en corespondènsa de la sèa de le fòie. I fröcc i è de le bàche négre che vé madüre nvers la fì de listàt. Töt le parcc de la piànta i è vilinùze ...

                                               

Daphne petraea

La Daphne petraea Leybold, 1853 la na piànta de dimensiù pesène de portamènt a boscài prostràt, che fà part de la famìa botànica de le Thymelaeaceae.

                                               

Datura (zener)

Datura lè n zèner botànic de 11 spéci de piànte che le fa part de la famìa de le Solanaceae. La sò distribüsiù natüràl lè mìa sigüra, per vìa de la cultivasiù de lòm e la adatasiù endèle regiù temperàde e tropicài del pianéta, però se pènsa che l ...

                                               

Delosperma

Delosperma jansei N.E.Br. Delosperma ashtonii L.Bolus Delosperma liebenbergii L.Bolus Delosperma calycinum L.Bolus Delosperma roseopurpureum Lavis Delosperma oehleri Engl. A.G.J.Herre Delosperma gautengense H.E.K.Hartmann Delosperma testaceum Sch ...

                                               

Diospyros kaki

El cachi a l’è on alber de frutt: ‘na angiospèrma bicotiledón, che la parten la famiglia di Ebenacei e al gener di diospyros.

                                               

Dryas octopetala

Dryas octopetala lè na piànta de fiùr a distribusiù àrtico-alpina che fà part de la famìa botànica de le Rosaceae. La gha portamènt de boscaì pesèn e la scàmpa divèrsi agn, la fùrma dele colònia che pöl véser pò a bèle grànde de preferènsa en amb ...

                                               

Dryopteridaceae

I Driopteridàcei hinn ona famiglia de fìres leptosporangiad in delordin di polypodiàj. La gh’hà dent pressappòch 1700 speci e l’è spantagada in tutt el pianètta. L’è fada su de piant terrèster che cressen in sui ròcc o de epifìtt o em-iepifitt. T ...

                                               

Dryopteris

El Dryopteris, a l’è on géner di piant de la famiglia di driopterodàcei, de la sòtt-famiglia di driopteròidi, second la classificazión del Pteridophyte Phylogeny Group, on grupp di botànich che l’hà classifica in del 2016. Quèll géner chì el tira ...

                                               

Dryopteris erythrosora

La Dryopteris erythrosora, anca conossuda ‘me fìres d’autun o fìres a scud giapponesa, a l’è ona specie di fìres de la famiglia di Dryopteridacei, a l’è ona pianta originaria de l’Asia orientàl de la Cina al Giappon del sud, che la cress a llombr ...

                                               

Drùpa

Na drùpa lè n fröt carnùs indeiscente. El gha na part estèrna sitìla, na part centràl carnùza, e na part intèrna lignùza, con déter apéna n grà de somésa. Le piànte che fa sö le drùpe le se afìde per la reprudusiù a le bès ce che le màia chèsti f ...

                                               

Endocarpo

L endocarpo lè la part pussee interna di frut carnos, o ben quella che la contorna la somenza. Insema a lepicarpo e al mesocarpo el fa su el frut carnos. El frut carnos ver e proppi el po vesser a bon cunt de du tipi: drupa o borlin. In la drupa ...

                                               

Enfiurescènsa

Endèle Angiospermae, i fiùr i pöl véser sùi o reünìcc en enfiurescènse. El fiùr sul el reprezènta la cundisiù piö sèmpia e del pont de vìsta de levulusiù, chel piö antìch. Co levulusiù nvéce sè nit a svelöpàs le nfiurescènse, furmàde de divèrsi f ...

                                               

Epilobium angustifolium

I gamp i è sèmpe e i stà sö n pé bèi dricc. I pöl rià dei 50 ghèi ai du méter e mès de altèsa. El gha le fòie altèrnàde, ntréghe, lanceolàde e con dele capitìne fìne fìne. I fiùr i bèi gràncc e nömerùs, reüniìcc en spìghe o grezèmboi de culùr pór ...

                                               

Eriophorum

Eriophorum lè n zèner de 25 spéci de piànte de fiùr che fà part de la famìa de le Cyperaceae. I è piànte che se càta ndèl emisfér nòrte sö teré àcit, lè cümü sura de töt endèla tundra Artica. I è piànte erbàcee perèni fàcil de reconóser per la fù ...

                                               

Euonymus

L’ Euonymus a l’è on gener de piant angiospèrmi de la famiglia di Celastracei. El gh’hà dent circa 130 speci de piant caducifoeuj, arbust semperverd, alber piscinìtt e liàn. Quèj piant chì hinn perlopù originari de l’Asia orientàl, fin anca a l’H ...

                                               

Euonymus japonicus

L’ Euonymus japonicus a l’è ona specie de pianta angiospèrma de la famiglia di Celastracei, originaria del Giappon, de la Corea de la Cina. e l’è on cespuli sempervérd o on alber piscinin che ‘l ven alt de 2 a 8 m, con di foeuj longh de 3 a 7 cm ...

                                               

Far

El piö cümü lè l Triticum spelta L. o Triticum aestivum L. subsp. spelta L. Thell., cunusìt col nòm popolàr de spèlta o far grant o piö de spès semplicemente far. Lè mparentàt strèt col formét tèner, col qual el gha n cümü l fat de éser ezaplòide ...

                                               

Fenestraria

Lè na piànta che de spès la se tróa töta quarciàda zó de sàbia le sò fòie trasparènte le permèt che ghe rìe lùce asé per fà la fotosìntezi. F. rhopalophylla lè uriginària de la Namibia e del Namaqualand, en Sudafrica. La crès en teré sabiùs en zò ...

                                               

Fiùr

El fiùr lè lórghen de reprodusiù de töte le piànte riünìde endèl ensèma de le angiospèrme. Dòpo de la pulinizasiù, el fiùr lè fecondàt e l se trasfùrma ndèl fröt che l conté la somésa. I fiùr i pöl véser sùi o sedenò reünìcc en enfiurescènse. Zam ...

                                               

Formét

Col tèrmine formét de sòlet se fà riferimènt a du cereài diferèncc, ma mparentàcc strècc entrà de lùr, töcc du che fa part del zèner botànich Triticum: el formét tèner e l formét dür.

                                               

Forsythia

Forsythia lè n zèner de piànte fanerògame che fà part de la famìa botànica de le Oleaceae. De chèsto zèner fà part 11 spéci, perlopiö uriginàrie de lAsia orientàla, ma ghe nè giöna che lè uriginària de lEuropa sudorientàla. El nòm de chèsto zèner ...

                                               

Fragaria vesca

La Fragaria vesca lè na piantìna erbàcea de la famìa botànica de le Rosaceae. La crès endèi sotabósc ma la vé apò a cultiàda per i sò fröcc, dèle fàlse bache picinìne condèn bù udùr bèl fòrte. Lè diferènta de le varietà ibride che de sòlit vé cul ...

                                               

Frascon

El frascon a l’è ona pianta ornamentàl originaria de lAsia orientàl de lAfrica. I speci pussée sèpantegàa hinn l Aspidistra elatior, l Aspidistra typica, l Aspidistra caespitosa, l Aspidistra linearifolia, l Aspidistra tonkinensis e l Asèpidistra ...

                                               

Frithia

Frithia lè n zèner de piànte suculènte de dimensiù pesène che fà part de la famìa de le Aizoaceae. I è endémiche del Sudafrica. El zèner Frithia lè mparentàt strèt col zèner Lithops e col zèner Fenestraria. La crès en pòscc picàcc al sul e la fùr ...

                                               

Frithia pulchra

Frithia pulchra lè na spéce de piànte suculènte che fà part de la famìa de le Aizoaceae. Lè endémica de la pruvìncia del Gauteng, en Sudafrica. El sò habitat natüràl i è le praterie temperàde endena regiù ndoche ghè la stagiù de la piògia distàt, ...

                                               

Fritillaria

Fritillaria lè n zèner de piànte bulbùze de dimensiù pesène che fà part de la famìa botànica de le Liliaceae. Le piànte de chèsto zèner ché se le tróa ndèle regiù temperàde de lemisfér setentriunàl, i è àlte dei 25 ghèi nfìna al méter e vint à se ...

                                               

Fröt

En botànica, el fröt anca früt in Lumbard ucidental lè lovàre fecondàt de le piànte de fiùr Magnoliophyta. La parét del ovàre la se ngròsa e la se trasfùrma ndèla parét del fröt ciamàda perecàrpe, che l gha la funsiù de protèger la somésa. Endèle ...

                                               

Fòia

En botànica, la fòia dal latì folia, plüràl de folium lè n órghen de le piànte, specializàt per fa la fotosìntezi. Per chèsta rizù, na fòia de sòlit lè piàta e sitìla, isé la pöl mostràga i cloroplàsti, cuntignìcc endèle cèlule del parenchìma fot ...

                                               

Galanthus nivalis

Lè na piànta perène, che rìa a 10 o 15 ghèi de altèsa del teré. La gha n bùlbo glubùs de 1 a 2.5 ghèi de diàmetro. Del bùlbo vé sö dò fòie, lineàr otüze, de culùr vért-celèst, de 15 a 25 ghèi de longhèsa per 5 mm de larghèsa. I fiùr i è biànch, c ...

                                               

Galinsoga ciliata

Galinsoga ciliata lè na spéce de piànta erbàcea anöàla de la famìa de le Asteraceae, uriginària de lAmèrica tropical. La se fà dét endèi ambièncc frèsch e en bris schiàcc del sul.

                                               

Gasteria

Gasteria lè n zèner de piànte gràse, uriginàrie del Sudàfrica. Lè mparentàt coi zèner Aloe e Haworthia. Del pónt de vìsta tasonòmich lè colocàt endèla famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae.

                                               

Gibbaeum

Gibbaeum lè n zèner de piànte suculènte che fà part de la famìa botànica de le Aizoaceae. Töte le 21 spéci de chèsto zèner i è endémiche del Sudáfrica. Lè na piantilìna picinìna che gha le fòie carnùze che somèa a balutì stondàcc de dimensiù dife ...

                                               

Glossari botanich

Abassiàl grafia milanesa Pagina de sòta de la foeuja o comunque che la varda de la part contraria del fust. Generalment la faccia de on òrghen che la varda de la part contraria rispètt a on comùn ass de simmitria. Actinomòrf grafia milanesa Lindi ...

                                               

Guzmania

Guzmania lè n zèner de piànte eoìfite che fà part de la famìa botànica de le Bromeliaceae, sotafamìa de le Tillandsioideae. Le spéci de chèsto zèner le crès en America Centrala, endel Antile e America meridiunala. Giöna de le spéci la rìa enfìna ...

                                               

Gymnadenia

Gymnadenia lè n zèner de piànte de la famìa botànica de le Orchidaceae che töl dét na vintìna de spéci. Lè clasificàt come mèmber de la sotafamìa de le Orchidoideae. Se càta chèste spéci de lEuropa rnfìna a ala Cìna. Le gha dei tubèrcoi envéce ch ...

                                               

Gymnospermae

Le Gimnospèrme Gymnospermae i è n ensèma de piànte vascolàre Tracheobionta che le fa sö na somésa mìa prutigìda de n ovàre. I è töte piànte spermatòfite lignùze. La paròla Gymnospermae la é del gréco antìc γυμνόσ gymnós, nüt e σπέρμα sperma, somé ...

                                               

Haworthia

Haworthia lè n zèner de piànte suculènte che fà part de la famìa de le Xanthorrhoeaceae. I è piantìne de dimensiù pesène, che fà sö rözète sùle o che fùrma dèle màce. Lè n zèner endémich del Sudafrica. Le Haworthia le fà sö dei fiurilì pesègn, bi ...

                                               

Haworthia coarctata

Lè na piànta che fùrma de le rözète che crès a fùrma de pilastrì che pöl rià nfìna a 20 ghèi de altèsa. El culùr de le fòie el càmbia del gris-vért al rós-vért a segónt de come che le vé cultiàde, e ale ólte le prezènta màce biànche. La fùrma del ...

                                               

Haworthia cooperi

Lè na piànta suculènta perène che pöl rià a furmà na rözèta de 30 o 40 fòie oblongo-lanceolàde, de culùr vért ciàr, quàze trasparènt endela part ensìma e con righìne verticài. La nfiurescènsa lè a fùrma de grezèmbol sèmpe, coi pedezèi cürcc cürcc ...

                                               

Haworthia cymbiformis

Le piantìne i è pesène le fùrma de le rözète de fòie bèle spèse e mustùze, de culùr vért ciar. La part apicàl de le fòie la gha la caraterìstica de ìga dele striadure traslüzènte. En natüra la crès mèza sotràda de la sàbia e la gerulìna e ànsa sö ...

                                               

Haworthia fasciata

Haworthia fasciata lè na spéce de piànta suculènta de dimensiù pesène che fa part de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Lè endémica del Sudàfrica.

                                               

Haworthia mirabilis

Haworthia mirabilis lè na spéce de piànta suculènta de dimensiù pesène che fa part de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Lè endémica del Sudàfrica.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →