ⓘ L'enciclopedia libera. Lo sapevi che? pagina 10



                                               

Titania (corp celest)

Titania lè n satèlite natüral del pianeta Urano, el segónt piö delóns ntra i sich satèliti principài del pianeta. Lè l piö grant per dimensiù ntra i satèliti de Urano e coi sò 1578 km de diàmetro lè chèl dei òt de töt el Sistema Solar. Titania el ...

                                               

Titano (corp celest)

Titano lè la piö grànda de le lüne del pianeta Saturno e lè giü dei còrp ruciùs piö masés de töt el Sistema Solar; el pàsa fò en dimensiù el pianeta Mercurio, e lè el segónt piö grant entra i satèliti natürài dei pianeti del nòst sistéma solar, s ...

                                               

Tritone (corp celest)

Tritone lè l piö grant dei satèliti natürài del pianéta Netùno. Lè stat scuprìt ai 10 de utùer del 1846, del astrònomo inglés William Lassell. Lè lünica ntra le lüne piö grànde del Sistema Solar a ìga na rotasiù retrògrada, che öl dì che l gìra e ...

                                               

Urano (pianeta)

Urano lè chèl dei sèt dei pianéti del Sistema Solar en ùrden de distànsa del Sul, el tèrs per diàmetro e l quart per masa. Aisebé che l sàpe vizìbil pò a öcc nüt, compagn dei oter sich pianéti cunusìcc zamò de lantichità, lü nvéce lè mai stat rec ...

                                               

Venere (pianeta)

Venere lè l segónt pianéta del Sistema Solar en ùrden de distànsa del Sul, conden orbita quàze rotónda sö la quàla el fà n gir entréch entùren al Sul en 224.7 dé terèstri. El ciàpa el sò nòm de la Dea de la mitulugìa romàna de lamùr de la belèsa. ...

                                               

Via Làtea

La Vìa Làtea l’è la galàsia ndó che se tróa pò la Tèra, l Sul e l sò sistéma de pianécc. Lè öna galàsia a spiràl, cioè fàcia da ü cör de ndóe i part i bras ispiralàcc con andamét logarìtmich. De nòcc se ghè mia la Löna se ghè mia tàte lùci mpése, ...

                                               

Acid foleg

L acid foleg, ciamad anca vitamina B9, lè un compost essenzial per la vita, qe el vesser uman lè miga bon de far sœ de per so cœnt, e el gha donca de ciapar-l de lalimentazion, o lintegrazion in vergœne situazion. Intra i aliments qe i gha denter ...

                                               

Ala (òrghen)

L ala lè ciascöna di apendis mòbil a furma slargada che i serven per al muviment int laria di üsel de certi inset e mamifer. In di üsei curispunden ai art anteriur di vertebraa terester. El schelter, per quant el poda vess mudificaa, lè custitüii ...

                                               

Aminuacid

I aminuacid a hinn mulecul urganigh che ghhann un grüp carbussiligh e un grüp aminigh. In biuchimiga se parla püssee di L-α-aminuacid, cun furmula generiga NH 2 CHRCOOH e che ghhann el grüp carbussiligh e quel aminigh a hinn ligaa a listess atum ...

                                               

Antejen

Un antejen lè una molecola de superfix cellulara, qe la pœl portar la formazion de anticorp. Gè tante molecole qe i pœl funzionar com antejen, compagn de le proteine, polisacareds e, plussee rarament, oltre molecole compagn dei acids nucleic Ogne ...

                                               

Antibioteg

I antibioteg i è sostanze faite sœ de microrganism, o faits sœ ind laboratore, qe i è bon de copar o far mocar de cresser di olter microrganism. Del pont de vista de lativitaa, i antibioteg i pœl hvir-ga una azion batericida quand qe i copa el mi ...

                                               

Bacteria

I bater i è una tipolojia de cellule biolojege. I fa part del grand domine dei microrganism procarioteg. De solet i è long poc micrometer, e i pœl hver-g tante forme diferente, qe le va de le sfere a le pertege a le spirai. I bater i è staits int ...

                                               

Biofarmaceuteg

Un biofarmaceuteg, ciamad anca farmeg biolojeg o droga farmaceutega biolojega, lè qualsvœles droga farmaceutega tirada fœra o semisintetizada de sortie biolojege, de solit miga vejetai. I biofarmaceuteg i gha una bella diferenza cond le droge far ...

                                               

Biuchimica

La Biuchimica a lè l stüdi di prucess chimich in di urganism vivent. A lè ligada la strütüra e ai funziun di cumpunent celülar me i pruteinn, i carbuidraa i lipid, i acid nücleich, e i alter biumulecul. La chimica biulogica la pröa a respunt ai d ...

                                               

Brügher

On Brügher a lè ona landa che cres grasce la povertà dell humus ciamata difati Landa a Brügh. El brügher a l è on ambiente cumün in tüta la Lombardia e in ältre part d Italia. In Europa, a lè difundüü sörtüt in dela part nord-ucidentala.

                                               

Bufo

El Bufo in Insübregh: Sciàt ; in lombard oriental: Sat e Rapatù a lè l nom de un gender de anfibi de lorden di anür ij animaj anfibi che ghhan minga la cua de la fameja di Bufonidae che la ciapa dent püssee de 250 spece de sciatt. El tip püssee c ...

                                               

Cellula

La cellula lè lunitaa basega struturala, funzionala e biolojega de tœts i vesser vivents cognossids; ind oltre parolle, una cellula lè lunitaa de la vita plu picinina qe gè. Le cellule i è anca ciamade "quadrei de la vita", perqè i organism pluri ...

                                               

Chrysomela populi

La Chrysomela populi ciamàda ach Melosoma populi l’è ün insèt de la famèa di coleòpter che cóme ‘l dis ol nòm ‘l se ‘l tróa de sólet sö i populus, cioè i àlbere, e piö de rar sö i sàles; chèsto insèt se ‘l tróa in Eüròpa e in Àsia.

                                               

Charles Darwin

Charles Robert Darwin nasìt a Shrewsbury ai 12 de febrér del 1809 – mórt a Londra, ai 19 de bril del 1882 lè stat en biòlogo, geòlogo, zoòlogo e botànich britànich, famùs per la sò furmulasiù de la teorìa de levulusiù de le speci anemài e vegetài ...

                                               

Droga farmaceutega

Cond el nom droga farmaceutega, anca diit farmeg, se vœl intender ona sostanza o associazion de sostanze qe: La ghabes proprietaa curative o profilatege per le malatie del om o de on anemal; La pœdes vesser doprada ins vergun o sonministrada a ve ...

                                               

Emil Christian Hansen

Emil Christian Hansen lè stat en fiziòlogo e micòlogo danés specializàt sö la fermentasiù e söl leàt. Endelan 1876 el gha insìt na medàia dóra per en sò stüde sura i fóns. Lè stat töt dét la fàbrica de bira de la Carlsberg e ll gha fat dele ricér ...

                                               

Erinaceus europaeus

El respurchee cumün a lè on mamifer de la famija Erinaceidae. El respurchee l ghhaa di carateristich morfologich antich cumpagn de la conformazziun di dent e la furma del serveel e donca a lè in del grup di prüm mamifer a vess cumparüü in sü la T ...

                                               

Exosa

Ind la qimega organega, una exosa lè un monosacarid cond ses atom de carbone, qe el gha una formula qimega C 6 H 12 O 6. Le exose i è classifegade segond el grœp fonzional: le aldoexose le gha un aldeid in posizion 1, le qetoexose le gha un qeton ...

                                               

Farmacoqinetega

La farmacoqinetega lè qella part della farmacolojia qe la studia de on pont de vista quantitativ l assorbiment, la distribuzion, la bio-strasformazion e l escrezion de on xenobioteg o on prencepe ativ de ona medexina; despess qei quater passaj qé ...

                                               

Felidae

I felit o felid Felidae i custitüiss una fameja de lurdin di carnivur, sotclass di eüteri, in la class di mamifer. Tra i sò trat carateristich ghè l coo redund, i ung retratil men che l ghepard. Famìa dei Felidae Acinonyx jubatus - ghepardo Zèner ...

                                               

Flavonoid

Cond el termen flavonoid se identifega una serie de metabolita segondare de le piante. I flavonoids i è sintetizads a parter de una molecola de fenilalanina e 3 de malonil-CoA, a travers de qella qe la se cognoss comè via biosintetega dei flavono ...

                                               

Fosfolipid

I fosfolipids i è una importanta tipolojia de lipids, faits sœ de un co polar e do coe miga-polare; i è i prencepai components de la membrana cellulara. Lor-qé i pœl ciapar-s denter a far sœ dei dope-strats lipideg grazia a le so carataristege am ...

                                               

Glucosa

La glucosa lè un zœqer semplex cond formula molecolara C 6 H 12 O 6, qe vœl dir qe lè faita sœ de ses atom de carbone, dodes atom de idrojen e ses atom de ossijen. La glucosa la circola ind el sang dei anemai, e la misura de qella quantità qé la ...

                                               

Leàt (fóns)

I leàcc i è n ensèma de fóns, furmàcc de apéna n tìpo de cèlula eucariòta, che l pöl vìga na fùrma elìtica o ovàl o sférica. Ghè stat catalogàt de piö de mìla spéci de leàcc. Ergöne compàgn del Saccharomyces cerevisiae se le dopèra de töcc i dé p ...

                                               

Membrana cellulara

La membrana cellulara lè una membrana biolojega qe la separa linterior de la cellula del spazi extracellular. Lè faita sœ de un strat dope lipideg indov qe gè denter anca intercalade vergœne proteine. La fonzion principala de la membrana cellular ...

                                               

Nivell de biosicurezza

El nivell de biosicurezza a lè n insemma de atenzion che bisogna avègh quand che se maneggen di particolar agent biologich che hinn pericolos per lomm. Ghhinn quatter nivej: BSL-3: a lè doperaa per i germi locai che pòden causà la mort se respira ...

                                               

Orgenei citoplasmateg

Ind biolojia cellulara, se definess comè orgenell una subunitaa specializada qe la sta denter una cellula, qe la ghabes una fonzion specifega. El nom orgenei al ven fœra del idea qe qelle struture qé i è part de una cellula, comè i orgegn i è par ...

                                               

Pando

El Pando a lè on bosch in Utah faa de n unich genet de Populus tremuloides. Di marcator genetich a lè staa capii che tucc i alber del Pando a hinn part del midemm organism vivent, cont on grand sistema de radis cont on pes stimaa a 6615 tonelaa. ...

                                               

Paratop

El paratop lè la part de œn anticorp qe la reconos lantijen e lè ancpò el sit indoe qe i se uniss lantijen e lanticorp. lè œna region pissena de 15–22 aminoácid de la molécola del anticorp ciamada region Fv costituida de parts de le cadene greve ...

                                               

Pasteurizasiù

La pasteurizasiù lè ön tratamét che sa ga fà a quach lìquegg, de sòlet destinàcc a éser cönsömàcc de lòm come alimèncc, per copà i micrurganìsm patògegn; la pasturizasiù la permèt mia però de copà le spòre, ma dóma i urganizm eèncc sensìboi al ca ...

                                               

Pigner

I bosch di specie Pinus, i poeuden avegh: Pagher Piceas Abies, L., 1881 Lares Larix Decidua Beola Betulus Alba Moeugh Brugh calunna vulgaris i bosch de brugh forman i brugher Pinus Sylvestris

                                               

Prodroga farmaceutega

Una prodroga, o profarmeg, lè una droga farmaceutega o on oltra tipolojia de compost qimeg qe, despœs de hvir-l sonministrad, lè bio-strasformad ind on compost qe el ghaa ona quai ativitaa farmacolojega. Inscambi de sonministrar diretament on pre ...

                                               

Quadrüped

I quadrùpedi i è chèi animài che per müìs i dopèra quàter sànfe. Perlopiö i quuadrùpedi i è animài vertebràcc, inclùzi i mamìfer compàgn de i cà, i gacc, i caài, le àche, le pére, le càvre ecc. ma pò a sèrte rètii compàgn de le lözèrte i è quadrù ...

                                               

Urmun

Un urmun del Grech όρμάω - "met in muiment" a lè un cumpost chimigh chel vegn relassaa de vüna o püssee celül per mandà di messagg a vüna o alter celül. El messagg al serviss per müdà el metabulism duna celüla e/o latività di tessüt o di orghen. ...

                                               

Vertebràcc

I Vertebràcc i è di animài che i ghà l filù n de schéna e i è ciamàcc isé pròpe perché l filù lè facc de èrtebre, al contràre i nvertebràcc i ghà mia l fliù n de schéna. I Vertebràcc i fà part del subphylum Vertebrata, che lè n del phylum Chordat ...

                                               

Vitamina

Le vitamine i è composts organeg necessare per la vita de un organism, ma qe lorganism lè miga bon de far-s sœ deperlu e donca el gha de ciapar-i de la dieta. Le vitamine le gha de spess un rœl cataliteg me coenzima, de solit i è assee quantità p ...

                                               

Eberhard August Wilhelm von Zimmermann

Eberhard August Wilhelm von Zimmermann lè stat en geògrafo e zoòlogo todèsch. Lè stat profesùr de scènse natürài a Braunschweig. El gha scriìt el "Specimen Zoologiae Geographicae Quadrupedum" 1777, giöna de le prìme òpere sö la distribusiù geogrà ...

                                               

Achénio

Co la paròla achénio se defenés en fröt sèc condèn pericàrpo piö o méno ndürìt e che l gha dét en granì de somésa sul che lè separàt del pericarpo stès. El fröt lè definìt indeiscènt perchè quan che lè madür el granì de somésa el sàlta mìa fò. Gh ...

                                               

Adromischus

Adromischus lè n zèner de piànte suculènte che fà part de la famìa botànica de le Crassulaceae. Le spéci acetàde de chèsto zèner i è na trentìna. I è spéci endémiche de la part meridiunàl del cuntinènt africà.

                                               

Adromischus cooperi

Adromischus cooperi lè na spéce de piànta suculènta che fà part de la famìa botànica de le Crassulaceae. Se la tróa a ólte cultiàda come ornamentàl perchè la cuarcia zó n frèsa el teré che la gha a dispuzisiù e la fa sö dei fiùr pesenècc e ròza a ...

                                               

Alber

L Àlbor lè una pianta che la viu tanti an, e per quést lè buna da crés in volt cun un füst drit e legnùz chel se ciàma trunch, e chel pöd avègh di ram che saliméntun cun la linfa, grasie ai radìz e a le föie. I albor i èn divérs dai arbüst miga a ...

                                               

Aloe

L Aloe lè n zèner de piànte suculènte che fà part de la famìa de le Xanthorrhoeaceae. I è piànte che crès en zòne sèche de lÀfrica, suradetöt endèla Pruìncia del Capo endèi mucc de lÀfrica tropicala. Sèrte spèci i è cultiàde per le sò propietà de ...

                                               

Aloe aristata

Aloe aristata lè na piànta suculènta de dimensiù pesène che fà part de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Lè uriginària de la part meridiunàla del cuntinènt africà.

                                               

Aloe variegata

Aloe variegata, lè na spéce de piànte suculènte che fà part de la famìa botànica de le Xanthorrhoeaceae. Lè endémica del Sudafrica de la Namibia.

                                               

Aloinopsis

Aloinopsis lè n zèner de piànte suculènte perèni che fà part de la famìa botànica de le Aizoaceae. I è piànte uriginàrie del Sudafrica. Le piànte de chèsto zèner le gha na raìs tuberùza, le gha n perìodo vegetatìf invernàl le gha bezògn de póca à ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →